La retirada autonomista, l’exigència dels patriotes (04/09/2017)
Antoni Gaudí (1852-1926) tenia per costum atendre, com s’ha pogut documentar de forma indirecta, la missa en sufragi dels patriotes catalans que es celebra des de 1899, gràcies a la convocatòria de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, durant la Diada. Enguany, es farà igualment, a les 10:00 del matí a Santa Maria del Mar. Encara que costi de creure, pels pas dels anys i la facilitat en oblidar i confondre tantes coses, hom ha donat la vida per la pàtria catalana, a fi de que aquesta no defalleixi i es mantingui viva.
En la nova etapa que encetem, per la majoria parlamentària que lidera la vocació patriòtica d’una Catalunya transversal i democràtica, els patriotes caiguts, de forma silenciada, ja que els hi van segrestar la veu o no la van saber pronunciar, es mereixen tot el nostre reconeixement.
Efectivament, molts anys d’assimilació espanyola, han dificultat el reconeixement i creixement del sentiment català, el qual sovint, en les grans causes en les que per activa o per passiva hem participat, i en totes les seves diverses expressions ideològiques, ha estat tapat o callat, o bé conscientment, a l’estil autonomista o bé de forma obligada, per medi d’una repressió insensible i llunyana.
Molts catalans van caure a la II Guerra Mundial, però eren “republicans espanyols”. Milers de catalans van fer possible fronts de primera línia també a la I Guerra Mundial, però eren només “voluntaris espanyols”. Durant la guerra civil, només tímidament es van identificar els catalans en les milícies antifeixistes o bé en els regiments de requetès, per parlar dels dos bàndols. Tot plegat, era així, per que la identitat catalana, no s’havia recuperat, i els nostres patriotes esdevenien peculiaritats o diferències entranyables però res més.
Ara, en canvi, gràcies al referèndum d’autodeterminació, el renaixement català pot esdevenir plenament efectiu, i diguin el que diguin, si guanya el SI, ja mai es podrà dir que no existeix el poble català, en el seu pelegrinatge arreu del món, totalment decidit a deixar-hi la seva aportació. Per tant, gràcies a aquest mecanisme jurídic, el qual estem a un pas de desenvolupar , de forma lliure i pacífica, la reconstrucció política pot esdevenir una realitat, amb independència de les dificultats de tots tipus que sorgiran, donada l’hostilitat espanyola amb la causa catalana, consistent, abans de res, en negar-nos la nostra pròpia existència com a nació mil·lenària i poble del món que malda per la seva normalitat i respecte.
El Dr. Torres i Bages, en la seva pregària catòlica a la Mare de Déu de Montserrat, coneguda com a visita espiritual (lalliga.cat) no es va poder estar, ell que coneixia tant bé la gent i els pobles de Catalunya, de mencionar la necessitat de que el poble català “mai no es desfaci”, ja que la seva existència, providència divina gràcies a la Mare de Déu, ha de poder prevaldre i fer-se prou forta. El que ha nascut a la vida, com llei universal, de dret natural, mereix continuar essent-hi per a poder donar tot el que de més bo tingui; i per raons de justícia, ja que tots els pobles han merescut aquesta decència envers la seva existència, i cap altra poble ho pot judicar o limitar, com pretenen els espanyols, certament desorientats o maldestres.
La Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, representa, tant des de la perspectiva religiosa com cultural i social, un llegat de gran valor, el qual es contínuament renovat per la fe fervorosa de molts catalans, que troben en ella, l’esguard serè del que és perenne i, per tant, ens dona la solidesa i la confiança per tirar endavant, i acceptar totes les situacions que ens van sobrevenint.
Per això, escau, una vegada més des de la fe, pels creient, i des del respecte per a la resta, renovar aquesta aliança amb aquest símbol català, en el qual el Dr. Torras i Bages no va dubtar a posar-hi tota la nostra disponibilitat, tal com ens demanaria ara. Val la pena!
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
