Opinió amb independència. Dimecres, 13 de desembre de 2017 17:49 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dimecres, 20.9.2017. 07:58 h

L’ordre de batalla o les oportunitats perdudes: tot pel referèndum d’autodeterminació ref1oct.eu (19/9/2017)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






L’ordre de batalla o les oportunitats perdudes: tot pel referèndum d’autodeterminació ref1oct.eu  (19/9/2017)

La forma en que s’està resistint a Catalunya les accions repressives i indiscriminades de l’Estat espanyol contra els seus més elementals drets nacionals és digna d’ésser analitzada amb detall. El govern i les organitzacions sobiranistes que malden per la preparació i celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 tenen reptes d’organització i de direcció majúsculs que, en darrer terme, no fan si no ajudar i fixar les bases, més sòlides, de la república catalana.

Efectivament, arreu, en assemblees, grups polítics o d’altres entitats, a més del propi Govern, hi ha un interessant debat sobre si el guió ja està escrit i esperem esdeveniments o si cal prendre decisions per lliure. De si cal esperar instruccions, cercant respostes a www.ref1oct.eu o bé si cal organitzar-se a nivell local, en una resistència aferrissada de locals de votació i de material electoral. Hi ha moltes decisions que depenen d’altres decisions, en una cascada que no deixa indiferent cap ciutadà. Els mecanismes de la Llei 19/2017, i els seus decret de desplegament principalment, són molt detallats, i per tant donen moltes pistes a unes autoritats espanyoles que cerquen, com sigui, el fracàs del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre.

Si bé, algunes ciutats o barris gaudeixen d’una articulada societat civil que els permet reunir una massa crítica suficient per fer totes les accions i actes que estimin més oportuns, hi ha d’altres zones en que el nivell de fustigament és molt elevat i l’obligació coercitiva de guardar silenci aclaparadora. Amb vint persones preparades ja és possible superar aquesta situació, i per això és tant important l’activitat dels grups organitzats, per convocar i rellançar les accions reivindicatives, de tot ordre, però especialment, les relatives a les llibertat nacionals dels catalans que ara ens afecten.

La massa crítica, socialment, permet vèncer la por i superar el desànim. I si a més aquestes unitats mòbils de sensibilització i dinamisme social actuen coordinadament, com passa ara amb el referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, les garanties d’èxit, és dir, de canvi social, són pràcticament segures. Encara que també és cert que hi poden haver errors o dificultats de coordinació, també és igualment cert que la intel·ligència de la gent és suficient, per a que d’acord amb uns principis d’actuació, pacífics i cívics, hi hagi marge de maniobra per anar corregint les accions a emprendre.

Com sempre, la gran dificultat, per a tots i per a tothom, és com arribat a la gent, a la població en general, sigui per poder oferir un determinat missatge, plantejar una denúncia clamorosa o bé reclamar la seva implicació, almenys, en aquest cas, el proper dia 1 d’octubre, des de les 8:00 del matí fins al vespre, de forma permanent i lliure. I la resposta és senzilla: en primer lloc parlant-ne, arreu i a tota hora, fins esdevenir pesat, i de l’altre, ajudant a difondre-ho a través de les entitats o grups que hi estan implicats.

Moltes apassionades converses es perdran, molts cartells seran desenganxats de seguida, moltes pancartes de les cares acabaran a les deixalles,... però s’haurà construït una complicitat indestructible entre els catalans, en forma de lleialtats mútues i de respecte cívic. Només per això ja valia la pena tot aquest enrenou, malgrat l’èxit del referèndum d’autodeterminació s’haurà de lluitar cada dia i a cada moment, sense defallir i amb grans dosis de perseverança. Però és el nostre deure i ho es fa amb bon sentit de l’humor i ganes d’aconseguir-ho.

Per tant, l’acció global és la que val per retornar a la llibertat com a nació, l’ordre de batalla, metafòricament parlant, consisteix en entendre que el camí recorregut fins ara i el que vindrà és un encert col·lectiu, i que els mèrits parcials o personals, en tot cas, hi queden subordinats, tot i que igualment són necessaris, com a denúncia o testimoni del que calgui millorar o rectificar.
 
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
 

lectures 896 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.