Les fosques eleccions que venen sota l’article 155 de la CE (06/11/2017)
La celebració d’una disputa electoral sota un règim d’intervenció, en base a l’article 155 de la CE, farà que les eleccions no siguin normals ni homologables democràticament parlant. Aquests mesos que venen posaran a prova la contenció autoritària de l’estat espanyol, i de les seves diverses expressions més feixistes.
No hi haurà ni netedat en el joc democràtic ni igualtat d’armes durant la campanya: l’estat espanyol usarà tota la seva influència institucional per afeblir, silenciar i menystenir el missatge republicà, o el més bàsic, en la defensa dels drets i llibertats públiques.
Caldrà veure com es corromp la neutralitat institucional, i molts dels seus agents es decanten obertament per un règim d’unitat establert al preu que sigui (afectacions personals, arbitrarietats administratives, campanyes de confusió, presentació de querelles,…). La unitat espanyola serà el que unirà les més airades violències i agressions, com fins al moment ha quedat totalment en evidència, atès que el independentisme és mou estrictament en el pla de la reivindicació pacífica i cívica, de forma quasi exagerada.
Entitats i partits espanyolistes gaudiran d’un continuat suport institucional públic però també principalment privat (el qual obté compensacions de forma indirecta i opaca), per medi de grups mediàtics, empreses de serveis o d’altres avantatges comercials i empresarials que durant una campanya electoral, en un entorn de masses, són decisius.
Per tant, serà una batalla molt dura, desigual i injusta, a la qual els catalans no poden si no claudicar i sotmetre’s, obligatòriament, tot i que òbviament hauran de romandre molt atents a possibles compres de voluntats o les mobilitzacions de persones (per facilitats en el transport o per ajudes indirectes), a fi, de com a mínim, denunciar-ho públicament, i posar contra les cordes la seva naturalesa suposadament democràtica.
Les novetats seran contínues doncs el full de ruta del independentisme, en altre temps transparent i obert, ara serà flexible i consensuat, en una construcció republicana de base prioritàriament ciutadana, que del mati al vespre tindrà sempre farà una evolució ascendent. La dinàmica de mobilitzacions genera optimisme social i confiança ciutadana, i en canvi, les propostes repressives queden en mans de funcionaris cada dia més desmotivats o de minories veïnals molt radicalitzades i extremistes (ultradreta, grups de simbologia nazi,…).
Malgrat, com va passar l’1 d’octubre, potser seria més aconsellable i efectiva una acció coordinada i estudiada de resistència pacífica, l’actual situació de disseminació d’iniciatives en aquest sentit són igualment vàlides pel que de desconcertants i d’originalitat poden tenir. Quan el govern provisional de la República és engarjolat o a l’exili qualsevol iniciativa reivindicativa caldria valorar-la en aquest precís context: recuperació de la dignitat, supressió de les barreres i protecció de la convivència.
La iniciativa catalana, per tant, s’albira mot positiva, tant en el camp internacional com en el de l’acció interior, per medi de tota mena de propostes, sempre usant instruments pacífics i integradors. En canvi, des d’una visió unionista, de tipus reaccionària principalment, doncs no admet cap opció de canvi ni d’evolució, ni tan sols com deriva constitucionalista, l’esgotament en forma de nerviosisme i violència física és ja pràcticament habitual en totes les seves aparicions públiques. En la resta de casos, una incomprensió i frustració lògica es va amuntegant dins les seves consciències, amb explosions necessàries de resignació i responsabilitat. La unitat d’Espanya no és cap bé comú si funciona com imposició o com a tortura, ni pels botxins ni per a les víctimes.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
