Eleccions sota el 155, l’aval pel desenvolupament del nou estat republicà (07/11/2017)
La República Catalana arrenca amb problemes i moltes dificultats, les seves pretensions estan sota mínims però malgrat tot el seu enunciat es manté i el relat propi de la llibertat i l’autodeterminació es reconstrueix contínuament. En canvi, la visió unionista és violenta, agressiva i desconsiderada, ja no atén a raons de cap tipus i s’instal·la en la imposició.
L’impacte sobre l’economia, el que més preocupa als votants de les forces espanyolistes a fi de mantenir la seva tesis principal que la independència catalana no és viable per la inestabilitat que provoca fins a la seva completa execució, serà important i no pas provocat “pel procés” sinó per la intervenció autoritària derivada del 155 que assumeix íntegrament el PP i el govern espanyol (amb el PSOE i Ciudadanos de claca interessada).
L’economia catalana es ressentirà d’aquesta intervenció estatal ja que impedeix a l’administració catalana exercir una funció de foment i impuls de l’activitat empresarial, doncs els nous gestors aquesta problemàtica, un cop protegits els grans grups empresarials, no és del seu interès.
Efectivament, els milers d’empreses que han optat per fugir de Catalunya tot desentenent-se dels seus treballadors i del seu arrelament històric ho fan per raons de seguretat jurídica i estabilitat comercial, tot donant motius a l’estat espanyol a continuar expandint la seva acció perjudicial als interessos catalans, de prosperitat i benestar. És una espiral que no té l’inici en les pretensions catalanes sinó en l’absurda posició del govern espanyol de negar qualsevol negociació per, gradualment, fer possible la majoritària voluntat popular de constituir-nos com un nou estat independent en forma de república.
La composició industrial catalana aporta molts rèdits a l’economia espanyola, i tal com s’ha estudiat detalladament des del Cercle Català de Negocis, http://www.ccncat.cat/, en cas de manca de negociació per permetre una evolució gradual per respectar als mandats democràtics de la població, tot el que perjudiqui a Catalunya també perjudicarà a Espanya, per igual o en pitjor, en els diferents àmbits econòmics, inclòs el turisme i els serveis.
Per tant, sembla obvi que els sectors empresarials, lluny de posicionar-se per un estancament legislatiu anacrònic i proteccionista que ara resideix en el model constitucional, podrien aportar més sortides i flexibilitat per un futur de prosperitat permetent que la lliure expressió democràtica tingués totes les opcions d’evolució, sense coaccions ni imposicions.
Les opcions independentistes no poden ésser, en cap cas, censurades des de la perspectiva econòmica o empresarial ja que aquestes es deuen a una població i un territori que els permet de desenvolupar-se i trobar els recursos necessaris (infraestructures, ma d’obra, medi ambient,…), en un intercanvi que tot sigui dit sempre surten guanyant, per definició (sense beneficis no hi serien).
Un cop establert el discurs democràtic, en aquesta majoritari per a una evolució gradual de constitució de la República Catalana, la confrontació la genera l’estat espanyol al negar i reprimir tot el que vagi en aquesta direcció. Els empresaris i les grans corporacions romanen lligades a les seves comptes de resultats, i com sempre s’ajeuen al qui té la posició de força, si és així no poden exigir a la població que no s’expressi i tracti de trobar les sortides més adients, en el context pacífic i ciutadà en el que vol viure.
Avui, els empresaris i empreses que es traslladen a Espanya hauran de valorar si l’estabilitat espanyola està més garantida que la catalana, les alarmes del sistema institucional espanyol saltaran ben aviat, no sols per la feblesa del seu govern (PP) sinó per les ànsies de renovació i reforma que ja s’estan destapant i que deixaran la República Catalana, segurament, com la millor opció d’estabilitat i seguretat, de cara a Europa i al món.
El referèndum vinculant d’autodeterminació ja s’ha realitzat, i el nou govern que sortirà del 21D té l’obligació de desenvolupar, de forma efectiva i pràctica, els mandats democràtics, tot desenvolupant el previst en la Llei 20/2017 de transitorietat jurídica i fundacional de la República.
Els mecanismes que haurà de fer valdre la població catalana per enfrontar-se a la “normalitat” del 155 poden ésser molt i diversos però tots han de tenir una solució de continuïtat amb el que s’ha fet fins ara de forma cívica i pacífica. No es possible aturar-se quan les amenaces dels poderosos passen per cometre tota mena d’arbitrarietats i d’injustícies.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
