Opinió amb independència. Dilluns, 11 de desembre de 2017 14:31 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dimarts, 5.12.2017. 08:51 h

Un desig clar que només és una mesura de pressió? (5/12/2017)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Un desig clar que  només és una mesura de pressió? (5/12/2017) 
        

El que la societat catalana està vivint aquests dies és d’una gran importància: la maduresa política es pot anar adquirint amb l’evolució dels esdeveniments. Hom no es pot avançar a situacions teòriques i cal tenir prou flexibilitat per adaptar-se als canvis que es van succeint.

Els partits espanyols o unionistes o constitucionalistes malden per fer valdre un ordenament de normalitat que ni ells mateixos coneixen (una constitució alterada per les interpretacions dels tribunals, un model d’estat en crisis per una monarquia aïllada,...) i també els partits catalans o independentistes o sobiranistes igualment resten astorats davant la repressió o les dificultats d’expressió (prohibició de símbols, negació de la nació, dissolució del parlament, intervenció i liquidació de l’autogovern,...). 

Totes aquestes forces polítiques descobreixen que l’espiral es va fent gran, i el nivell de polarització ja no aguantarà la “normalitat” que cada un desitja per a la població en general i també pel funcionament de les institucions. Efectivament, a ulls de tots la situació és més insostenible, tot i que els que tenen més motius són els que tenen companys o amics a la presó o a l’exili, de forma totalment objectiva.

Al principi el procés era un mecanisme per intentar desencallar un greuge que ara ja és del tot assumit, no sols pels 17.000 milions d’euros  de dèficit fiscal (diners que es paguen però que no tornen a Catalunya sinó sobretot per les dificultats per donar respostes a les demandes socials i empresarials a l’hora d’ajudar a fer funcionar una economia que aspira màximament al creixement econòmic.

L’error de tot plegat, potser, és negar el punt de partida de que cal superar el capitalisme a fi d’evolucionar cap a models econòmics de més proximitat, més sostenibles i més cooperatius, en un combat desigual amb les grans multinacionals i tots els seus importants recursos, especialment de capacitat de gestió i de treball mercès a la facilitat per fitxar els millors perfils professionals.

Doncs bé, el que havia d’ésser una mesura de xoc per despertar a la realitat quotidiana de la darrera crisis, s’ha convertit en un desafiament personal i col·lectiu de primer ordre, sobretot tenint en compte la propera crisis que es prepara, certament ben propera (increment dels costos energètics,  greu involució ambiental, defalliment de la protecció financera, competència desbocada dels països emergents, ....).

I és així, com l’estat espanyol no dubtarà en centrifugar l’austeritat i les retallades, fent que les administracions “perifèriques” hagin d’assumir manu militari el cost i el desgast de la fi d’un model de creixement que generarà pobresa i exclusió entre grans masses de població.

Contra això, llevat d’una política de xoc del tot suggerent de la CUP-CC, la resta de formacions polítiques de tot tipus ni en parlen o ni ho mencionen, en un intent de mostrar a la població que tot és negociable i que si més no alguna cosa en traurem. Tanmateix, cal dir-ho, i repetir-ho, la repressió existeix (en molt ordres i nivells), la colonització cultural s’incrementa (ja de forma descarada, intentant silenciar el poc mitjans de fidelitat catalana) i també va existir un referèndum d’autodeterminació on el poble va decidir majoritàriament constituir-se en una república al marge d’Espanya.
 
Però la política pràctica fa que la bola es vagi fent cada dia més grossa, i tots ens pensem que anem pel bon camí i tot tindrà una fàcil solució. Al meu entendre un greu error, ja que sense instruments legals adequats, a remolc dels grans poders vigent (la monarquia espanyola, les grans empreses i les altes burocràcies, principalment, el recorregut és mínim, o fins i tot tendirà al retrocés. Ja no es tracta d’aturar el cop si no de buscar fórmules diferents de conjunció social per saber resoldre les noves crisis que s’albiren a l’horitzó: ambientals, financeres, migratòries, industrials,...
 
 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

lectures 410 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.