Opinió amb independència. Dimecres, 23 de maig de 2018 18:52 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dimecres, 17.1.2018. 13:27 h

La proximitat de la injustícia: aprendre a resistir més (17/1/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






La proximitat de la injustícia: aprendre a resistir més  (17/1/2018)      

La causa catalana, sobretot després dels fets de l’1 d’octubre de 2017, per a moltes persones ha suposat una important novetat en les seves vides. Prendre partit o posicionar-se sobre temes d’organització política no és habitual, enmig d’una societat que viu abduïda en la dinàmica del consum (és dir, pensar

bàsicament en treballar per poder-ho gastar després). És així com, molts ciutadans a l’assumir el compromís per la llibertat i la justícia a Catalunya també han descobert les opressions i les injustícies d’arreu del món.
Les activitats solidàries, si hom no cau en el desengany per esperar-ne resultats immediats, esdevenen un compromís creixent, i molts joves hi veuen la sortida natural a les seves ànsies de millora i de canvi. Per això, moltes ONG tenen voluntaris que comparteixen aquests propòsits, tot assumint un compromís especial.

Quan persones conegudes, com els presos polítics, ens parlen dels seus sentiments i del valor de les coses quotidianes (estar amb els fills, poder quedar amb els amics, passar una tarda al cinema,...) prenen una nova dimensió per a tots nosaltres, i la provocació de la injustícia es fa quasi insostenible.

Els mateixos que estan mancats del més bàsic, la seva llibertat i les seves determinacions, un dia van compartir la taula de la política i de la conversa amb els que els han engarjolat o assetjat, sense motius sòlids ni recolzament democràtic, malgrat l’apel·lació a la legalitat, com únic suport, sigui repetitiva i ensordidora. Tanmateix, ambdós són persones que hauran de respondre dels seus actes, no sols davant la seva consciència sinó algun dia davant de tribunals independents que entraran a valorar la proporcionalitat i la necessitat de les decisions repressores adoptades.

Al final, siguin quines siguin les explicacions, queda el testimoni personal. Els presos polítics catalans, per tant, cada dia, deixen menys persones indiferents, i els pocs que s’alegren de les seves condicions de vida a la presó viuen amb absència de sentiments o en l’amargura de l’odi.

Els presos polítics catalans, fins ara, demostren un gran esperit de servei, per partida doble al no fer de la seva causa un moviment de revenja i per l’altra al practica en la seva pròpia pell el valor de la confiança, i també una gran dedicació a animar la causa principal de la seva sort: guanyar la llibertat de forma no-violenta, fent valer la determinació i la fermesa democràtica.

El desig ocult o totalment descarat de desorientar les files dels demòcrates republicans, per part dels unionistes monàrquics, de moment, no ha obtingut cap resultat. I la població, en general, es manté fidel a la tradició de sentit comú i de memòria col·lectiva que caracteritza la vida catalana, des de fa molts anys.

La base democràtica del treball republicà, en totes les seves diferents ideologies (conservadora, progressista, liberal, revolucionària,....) té una dimensió universal que no podem oblidar. La lluita de la humanitat pel progrés no és una cosa qualsevol, i tota societat, inclosa la catalana, hi pot col·laborar activament.

Una base certament ingènua caracteritza aquesta situació d’injustícia que han propiciat les autoritats espanyoles envers els anhels democràtics dels catalans. I tanmateix, d’acord amb les premisses de la no-violència, amb algunes llacunes, no podria ésser de cap altra forma.

De fet, consisteix en un constant exercici pedagògic i d’autoformació per permetre una evolució en les conviccions o les aspiracions, dels uns en tant que opressors i dels altres en la mesura de la contenció i disciplina que s’han d’exercir.

Tot plegat, de ben segur, que es resoldrà, a gust de tots, però no sense que hi hagi una extensa relació de greuges i d’injustícies, algunes ja irreparables com les derivades del segrest d’uns pares que no poden veure créixer els seus fills.
 
 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
 

lectures 573 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.