Economia circular objectiu compartit EU/CAT (28/2/2018)

Economia circular objectiu compartit EU/CAT (28/2/2018)
La quantitat de residus que generem requereixen una major conscienciació social. Les mesures legals per reduir els embalatges associats a les activitats econòmiques i al consum no poden ésser més lleis en la llista de regulacions europees. L’impuls de les economies circulars, com activitats econòmiques dedicades al tractament, reciclatge i reutilització de residus, podria tenir prou impuls com per a substituir el model actual, al marge de les noves normes que des d’Europa es volen impulsar.
A petita escala, persones inquietes ja remenen incansablement dins dels contenidors, fent d’aquesta activitat un suport a les seves depauperades economies. Tot i així, només poden emportar-se les coses que tenen valor tot i ésser residus. Aquesta activitat no s’entén, malgrat tot, ni complementària ni útil a l’objectiu de l’economia circular: objectius concrets de reciclatge de materials associats als embalatges o recipients, d’un sol ús.
L’objectiu que marquen les autoritats europees a curt termini és que les deixalles municipals de reutilització (vegetals o orgàniques per fer compost, per exemple) o reciclatge (envasos, paper,…) ja hauria d’ésser superior al 50%. Amb aquest objectiu s’evitaria el creixement exponencials dels abocadors d’emmagatzematge d’escombraries, els quals es perfilen com focus conflictius socialment i un malbaratament de recursos naturals.
Si es planteja com obligació, fins al punt que alguns municipis fins i tot s’ha plantejat ubicar càmeres de vigilància en els llocs de recollida de residus o apostar directament per la recollida personalitzada per segregar els comportament incomplidors, tot plegat serà un desgavell d’augment regulatori, al qual potser hi estem abocats per manca de sentit cívic i de disciplina social.
Un bon exemple d’això seria com la recollida de roba usada ha tingut un mecanisme propi d’atracció d’aquest tipus de deixalles, ja que fundacions benèfiques han vist que així es podia entendre i ha estat ben entès per la societat. Un pas clar d’economia circular que podria tenir noves edicions en d’altres materials reciclables o reutilitzables, sempre que hi hagi prou sinèrgia público privada, o socialment s’entengui necessari.
De forma indiciària, milers de tones de plàstic de qualitat (en forma de taps, principalment) moltes persones les han aportades solidàriament, com a mecanisme per ajudar a finançar projectes solidaris o de beneficència. Ara això, s’ha aturat o ha perdut empenta, però ja es veu com una llavor del que pot ésser una via per potenciar l’economia circular.
Amb poc esforç, com per exemple la supressió de la gratuïtat de les bosses de plàstic de nanses a les botigues, es poden aconseguir grans millores pel medi ambient, amb l’objectiu de reduir la grandària i el creixement dels abocadors, i fer possible menys activitats extractives d’un sol ús (metalls, cel·luloses vegetals, derivats del petroli,…). I vet aquí que apareix també, indubtablement, la responsabilitat del productor i venedor de productes o serveis.
A Catalunya aquest debat ja fa anys que es va iniciar per les grans amenaces que provoquen els abocadors, ja tots ells controlats i vigilats. Ningú en vol d’aquests equipaments antinaturals, i per això, o l’esforç és col·lectiu o els interessos econòmics ho acabaran malaguanyat tot, o el que quedi. 
Per frenar-ho, no és suficient tenir-ho clar, calen mecanisme polítics propis, prou forts i diligents. En aquest sentit, els valors republicans, i les ànsies populars per construir aquest nou estat ja imperen en aquestes temàtiques claus per a tots els pobles. Europa pot marcar el camí però la república catalana ja avança en aquesta direcció, i de ben segur, entén els objectius marcats com insuficients.
L’autodeterminació política passa per polítiques pròpies, agosarades, per restablir l’ordre natural, d’una societat que viu violentada per les pressions globalitzadores, d’una banda, i de l’altre, pels sistemes monopolistes i obscurs que provenen del centralisme espanyol, de tipus nacionalista, que està governant.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.