La indiferència dels alts càrrecs de la Generalitat amb el 155 (15/3/2018)

La indiferència dels alts càrrecs de la Generalitat amb el 155 (15/3/2018)
Els alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, directors generals i secretaris, viuen una nova època daurada des de l’endemà del 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació arbitrària de l’article 155 de la Consitució. Aquests alt càrrecs tenen i reben de les seves respectives cúpules polítiques com a negociadores permanents entre el govern espanyol i les seves pretensions de seguiment governamental. Els alts càrrecs actuen de pont entre el dia a dia de l’administració catalana i la necessitat política, en clau colonial espanyola, d’aplicar un règim de tutela sobre aquesta.
Tots aquests alts càrrecs han estat triats com a càrrecs de confiança dels consellers que estan a la presó, estan pendents de judici o bé a l’exili, i la seva major part, ho viuen com si res, amb una quotidianitat, qui sap si més diligent i esmerçada que en l’etapa del govern legítim.
Aquests alts càrrecs s’han adaptat dòcilment als mandats provinents dels ministeris espanyols, en forma d’ordre administratives, trucades directes o bé consideracions de funcionament. Tanmateix, no es pot dir el mateix dels seus empleats, molts dels quals recolzen una acció permanent de protesta i de denúncia contra la intromissió espanyola en els afers catalans, per medi de les ADIC o associacions de defensa de les institucions catalanes. Aquestes entitats de resistència pacífica no tenen, tot sigui dit, ni el recolzament ni el suport, en general, dels alts càrrecs o gent de confiança del Govern legítim, i en canvi tenen un suport sindical prou significatiu per medi de la Intersindical-CSC i IAC, principalment.
És curiós constatar com els defensors del govern legítim dins de l’administració de la Generalitat de Catalunya, a grans trets, no són ni els propis membres d’aquests govern (directors generals i secretaris, com responsables de segon nivell) ni la gent pertanyent pel seu perfil sociològic i militància, als seus corresponents espais partidistes. Són gent normal i corrent, semblant a la que va defensar i protegir les urnes i els vots de l’1 d’octubre de 2017 durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, fidel al seu país i compromesa en el seu futur. Gent lliure com poca que no atén dictats de consignes ni operacions d’imatge, dins la dinàmica electoral més primària.
A prop dels cinc mesos vista de l’aplicació arbitrària de l’article 155 de la CE per liquidar principalment l’acció sobirana del Parlament de Catalunya però també per desactivar l’acció política del seu govern democràtic, els seus directors general i secretaris generals o secretaris sectorials són autèntics col·laboradors necessaris d’aquesta greu infracció democràtica, malgrat s’escudin en la necessitat de prestar els serveis públics amb normalitat i de garantir una normalitat institucional sense ruptures.
Sengles excuses són inacceptables per dos motius ben lògics. El primer és que estan donant suport polític exprés i manifest a l’aplicació d’aquesta disposició arbitrària del govern espanyol, fregant el cinisme més compulsiu. I en segon lloc, per raons ètiques ja que el seu confort, en forma d’elevats sous i d’agenda tranquil·la, xoca amb les penalitats que estan passant els membres del govern i també els empleats públics.
Els prestigi de la classe directiva de l’administració catalana ha decaigut molt, i la seva fèrria adhesió a la cadira, segurament justificada per raons de partit, financeres o de control, ja no té cap explicació dins d’una dinàmica republicana de ruptura en consonància amb el que va disposar el Parlament de Catalunya per medi de la llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat i fundacional de la república. I en conseqüència és certament una evidència que l´única sortida airosa seria la dimissió en bloc de les seves funcions, tot abandonant qualsevol implicació en aquesta deriva autoritària i colonial del govern espanyol.
 
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.