Opinió amb independència. Dijous, 19 de juliol de 2018 13:33 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dimarts, 17.4.2018. 08:43 h

La feblesa del poder espanyol a Catalunya (17/4/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






La feblesa del poder espanyol a Catalunya (17/4/2018)
El suport dels governants espanyols a Catalunya, però també a Espanya, decau cada dia que passa. Les màximes nacionalistes espanyoles, d’estil monàrquic, sonen buides, en general, per a la població, especialment si són catalans.
La psicologia social ja ha entès que els governants espanyols són autoritaris i intransigents, i en canvi, els catalans són demòcrates i dialogants, com generalitzacions, i salvant moltes i abundants excepcions. L’adhesió a les pretensions del govern espanyol desperten, obertament, recel i desconfiança. A hores d’ara, cap governant espanyol pot demanar res a la seva població que suposi esforç o dedicació, sotmesa a una imposició extractiva continuada.
Diguin el que diguin els governants espanyols, la normalitat és impossible quan ells mateixos imposen un règim de por i d’indefensió respecte a la normal expressió ciutadana de la població catalana. No obstant això, no dubten a apel·lar, com s’ha fet històricament, a la seva força per mantenir l’estabilitat i la normalitat, en forma de control ferri de la dissidència o de la contestació.
Un poble organitzat, amb mecanismes propis d’autoregulació, en forma de tolerància màxima a la pluralitat o d’aspiracions de fraternitat humana, suposa treure valor a les fonts de poder que malden per instituir-se com a garants de la seguretat col·lectiva. En un context de societat madura democràtica el poder instituït, de tipus colonial, perd la seva influència entre la població, i els seus atributs esdevenen febles o inexistents, per exasperació seva.
Per això, cada vegada més el poder espanyol, com ha fet de forma evident per medi de l’aplicació de l’article 155, sempre cerca medis de control dels recursos físics que permeten establir aquest sentit de comunitat. En una època, cal dir-ho, ara amb coneixement de causa pel que fa a la situació a Catalunya, va ésser l’església catòlica, i ara, en canvi, són les televisions i les ràdios. Ambdós, en temps diferents, són recursos altament cobdiciats pels governants delerosos de control i d’imposició, de forma indirecta.
Quan aquesta complicitat entre el poder polític que s’autoprotegeix de manera permanent i la població s’ha perdut, aquest poder  es revolta contra la seva pròpia teòrica població, i no dubte a esclatar per medi de la repressió, en forma de sancions, empresonament o persecució policial (que molesta i incordia). Limitar la durada i l’eficàcia d’aquesta mecànica colonial és sense dubte un dels temes claus per resistir i guanyar posicions, ja que és la que més afecta a la població, de forma ordinària.
En aquest sentit, és d’agrair que l’ANC hagi establert una nova àrea per pensar i impulsar aquest tipus d’activitat tan necessària (amb el nom de “fer república”), la qual de forma pacífica i no violenta, pot deixar en evidència les males pràctiques i, fins i tot, les il·legalitats, en forma d’excessos o d’abusos, que poden cometre el poders espanyols d’ocupació a Catalunya.
Però anant més enllà, aquesta també hauria d’ésser una preocupació de les pròpies formacions polítiques catalanes, com a màxima per resistir la pressió ultra del nacionalisme espanyol, en forma d’escarnis, insults o agressions que sistemàticament pateixen els seus membres i que ja formen part del dia a dia de l’acció intrusiva dels poders espanyols arreu de Catalunya, en general.
Resistir, en aquests casos, vol dir fer-se immune a la provocació i al curt termini, tot confiant que les coses segueixin el seu curs natural en base a la naturalesa de les persones i a les seves limitacions. Políticament, pel que suposa, per definició, de voluntat per alterar o canviar la realitat és imprescindible mantenir, per la forma d’ésser dels catalans, un discurs proactiu i dialogant, sense assumir, això si, responsabilitats compartides ni compromisos d’eficàcia.
El distanciament respecte a la governabilitat o la modernització espanyols és un imperatiu de la no cooperació que cada dia s’ha d’assumir més i millor com a una pràctica política de resistència col·lectiva, si més no fins que es recuperi la normalitat del govern legítim, el retorn de tots els presos i exiliats polítics, i s’obri una via de negociació per fer efectiva l’autodeterminació.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

lectures 1011 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
Matheu fletxa Les Escaldes
18 d'abril de 2018, 22.00 h

#3 El trasllat de seus socials d'empreses no és la conseqüència del procès d'independència, sinó la causa d'aquest procès.

La centralització de tots els poders -polític, financer, econòmic- a Madrid, engegada des de fa molts anys, fa impossible el progrés i la prosperitat de la societat catalana.

Sense poder de decisió, totes les grans empreses que depenen dels contractes públics de l'Estat se'n van a Madrid.

L'autonomia que ens cal, és la de Portugal.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

item
#3
bejota fletxa bcn
18 d'abril de 2018, 17.52 h

Gay de Montellà: "Cataluña va a un periodo de 10 años o más sin crecimiento si seguimos así".Lo que más me preocupa es el medio plazo, a partir de 2020. o que más me preocupa es el medio plazo, a partir de 2020. Ahí veremos el daño que ha producido este proceso a la economía catalana con el traslado de sedes sociales que, con el tiempo, va generando mayores dificultades a su entorno.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 8

item
#2
Quim Estadella fletxa Torres de Segre
18 d'abril de 2018, 09.26 h

#1 No se de que victimismo pueden hablar en Alemania, cuando el govern desde el 2010 ha intentado dialogar con el gobierno de España y siempre han obtenido un " no al diálogo" rotundo. Recuerda tanbién el plan Ibarreche y reflexiona sobre la historia de España. Castilla desde siempre ha querido imponer sus argumentos por la fuerza. Recientemente se habla de terrorismo respecto a la desobediencia civil. Lee toda la teoria sobre la desobediencia civil cuando las normas son injustas. Respecto ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0

item
#1
bejota fletxa bcn
17 d'abril de 2018, 17.34 h

Cataluña pierde 1.254 empresas el primer trimestre y Madrid gana 771.

Continúa el éxodo de sociedades catalanas que se inició en paralelo a la intensificación del 'procés' independentista.

El diario alemán «Süddeutsche Zeitung» critica el victimismo catalán y defiende la democracia española

"Franco está muerto desde 1975, España es una democracia abierta y sin embargo la melodía del separatismo suena bastante romántica, sobre todo en Berlín", dice el diario.

N.B MARXWN COM A... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.