L’assetjament com eina de repressió; #9delpalau (30/4/2018)

L’assetjament com eina de repressió; #9delpalau (30/4/2018)
L’arxivament judicial de la causa contra el professor del institut de Tremp, Manel Riu, no ha estat suficient per aturar l’ofensiva, residual i poc fonamentada, que igualment intenta impulsar la guàrdia civil espanyola a Sant Andreu de la Barca., contra els docents de l’IES Vall Palau (molt proper a la caserna que té aquest cos paramilitar).
La incitació a l’odi, com a raó principal per interposar demandes judicials, té un enfocament contradictori, ja que la guàrdia civil és una de les eines de l’estat per reprimir i coaccionar la població segons els criteris dels governants espanyols o de les seves autoritats judicials, i com a tal, com és lògic, no pot recollir mostres de suport o d’alegria, a la primera, si més no.
No obstant això, qualsevol activitat de reprovació o contradicció amb aquest col·lectiu policial i militar, ara per ara, se li vol donar una protecció legal que no pot obtenir ja que està inserida en la seva pròpia activitat no agradar a la gent o ésser molesta per a  majories clamoroses.
En part, aquest servidors públics, i indirectament les seves famílies, són víctimes de la dissociació entre la funció administrativa que desenvolupen i les ordres polítiques que han de complir. Així, donant credibilitat a les postures partidistes del govern espanyols, esdevenen el seu braç ideològic, en contra de la seva voluntat com empleats que haurien de servir l’interès general i la pau social, tal com manen, taxativament, els textos legals.
Històricament, el poders públics, alts càrrecs del govern i limitades instàncies institucionals, no han mirat de contenir l’exercici de la força ni el sentit de la repressió, per entendre que això apuntala la seva raó d’ésser davant les forces immobilistes opaques i fàctiques que els hi donen suport, i al mateix temps, justifica la seva existència i permanència per que poden entrar en acció.  Ambdues consideracions, es poden constatar darrera la línia argumental de rèplica i polèmica envers la població amb noms i cognoms que lidera el compte de twitter de la guàrdia civil de forma anònima, i a la desesperada.
La neutralitat i imparcialitat dels servidors públics envers les derives ideològiques dels diferents governs de torn no són, tot sigui dit, per escudar-se darrera el magma legislatiu que els empara si no per atendre a uns principis professionals de mínima intervenció, respecte a la primacia ciutadana i discreció en la presència pública. Cap d’aquest tres atributs els compleix la guàrdia civil espanyola en aquests moments, i com a tal queda molt allunyada dels referents de forces de seguretat de nivell europeu  propis d’una democràcia occidental.
El cas de l’IES Palau, de Sant Andreu de la Barca, és un exemple molt il·lustratiu d’això. Els membres de la seva macro caserna van ésser part activa en la persecució de la mobilització ciutadana que va votar a Sant Andreu de la Barca durant el referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre de 2017. Aquesta coincidència,  per prudència i sentit comú, com a mínim, s’havia d’haver evitat, encara que  això ho podrien haver fet efectius de la policia nacional espanyola, o ja cap d’ambdós a fi de preservar la seva pròpia neutralitat, dins l’ambient social i polític d’aquesta ciutat del Baix Llobregat.
Quan, des del professorat d’aquest institut, de forma lliure i responsable, es va voler assumir el cost en convivència i en confusió d’aquesta manera d’actuar, assumint amb una visió proactiva que una petita part dels seus alumnes eren provinents de famílies de la guàrdia civil, la resposta que reben és en forma d’intervenció judicial i de desconfiança absoluta, tot i que provingui de molts poques famílies, que no temen desprestigiar, encara més, la seva ja depauperada imatge com persones vinculades a l’administració policial i militar.
A hores d’ara, la població de Sant Andreu de la Barca, té clar a qui donar el seu suport: o funcionaris docents que malden des de fa anys per construir un futur de convivència i cohesió amb la col·laboració de tots (incloses moltes famílies vinculades a la guàrdia civil) o funcionaris policials que cerquen una polèmica contínua i la intervenció de medis de comunicació aliens als reptes socials i econòmics del jovent d’aquest país. La resposta és clara: tota la credibilitat i la confiança la mereixen els professors, salvant la bona professionalitat i disposició d’una majoria de guàrdies civils que actuen amb bon criteri i professionalitat.
El PP, amb el suport i la complicitat de C’s i PSOE , vol enrarir, cada dia més, la lliure expressió democràtica de la població, i per això, no dubta a usar els seus sistemes de control administratius i  jeràrquics per a fins sense recorregut o crematístics, com els que vergonyosament estan alimentant entre la comunicat educativa d’aquest institut català.
Però no ho aconseguiran fàcilment, ni de bon tros. Hi ha una convicció de base, conquerida a cops, durant anys de perseverança laboriosa, i de forma extraordinària durant l’1 d’octubre de 2017, de que la sobirania rau en el poble, i que tots els àmbits públics, siguin els que siguin, es deuen al poble, per les lleis però també, per igual, pels seus principis informadors i pels drets humans, entre els qual es compte, de forma inapel·lable, el dret polític a l’autodeterminació.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.