Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

La prudència democràtica pot acabar destruint la democràcia (7/5/2018)

|

- Publicitat -

La prudència democràtica pot acabar destruint la democràcia (7/5/2018)
El debat democràtic és difícil quan apareixen els populismes, en base a polítics irresponsables, que juguen a la desinformació i la polarització de la societat, com és el cas, en general, de Ciutadans, per medi d’Albert Rivera, entre d’altres.
Si bé a l’estat espanyol no hi ha una dreta antieuropeista, tal com es distingeix, fins ara, als partits populistes d’Europa, això pot canviar gràcies a les accions de resistència i dignitat democràtica dels catalans, al desemmascarar l’autèntica intenció dels dirigents de Ciutadans. Els seus votants són una altra cosa, més preocupats en poder agafar-se a una solució simple que resulti molt eficaç però que no existeix.
Els mals de les crisis s’han de poder encolomar a algú, i ara per ara, abans de fer-ho contra els immigrants encara resulta més fàcil fer-ho en contra dels catalans. Igualment, els que busquen culpables, diuen tenir les millors respostes contra la corrupció i la maca d’igualtat social i econòmica.
És evident que l’estat espanyol viu al límit de les seves possibilitats (endeutament, pensions, autonomies, corrupcions,  monarquia, ….) i que hi ha massa coses que no funcionen bé, i d’alguna manera, ja anticipen una decadència descomunal. L’aportació catalana ja no és considera necessària, doncs s’han abandonat, de soca rel, aproximacions federals o confederal, entre Catalunya i Espanya.
L’únic que ha progressat és la crítica populista de Ciutadans, amb la complicitat del PP i PSOE, per burxar sobre els conflictes existents, accentuar les pors entre la població i prometent grans solucions de canvi. Tot plegat, per medi de profundes transformacions institucionals i l’aplicació de receptes de polítiques públiques simplistes.
Així, creix la desconfiança, i si hom encara consumeix és per viure el present i cremar tot el que pugui. També, es va aprofundint el divorci entre les persones, els resultats electorals i els seus líders polítics. L’acció intrusiva de l’administració de justícia encara ho complica més tot plegat. Les bases del populisme conservador i del antisistema, per igual, troben en aquest ambient un progrés segur.
L’estabilitat i la convergència que reclama Europa necessita evitar, com sigui, les polaritzacions, i per medi de solucions graduals, assenyades i responsables, buscar articulacions amb continuïtat. Si la democràcia ha parlat i a Catalunya hi ha una majoria social per a la independència, cal respectar aquesta opció i mirar de que tingui una evolució gradual i calmada. I res d’això s’ha fet. S’ha optat pel pitjor camí: la repressió, la violència i les confusions.
Amb l’adveniment de la república independent de Catalunya s’ha trobat un culpable fàcil i indefens, com en el cas dels immigrants, on  posar-hi tota la pressió i així amagar els problemes reals d’un estat decadent i sense horitzons de prosperitat ni creativitat. En un món globalitzat, sense l’impuls de la prosperitat i la creativitat, la fi està cantada, i no seran els catalans els que s’hagin de preocupar d’això.
 
 
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut