La lluita de fons Puigdemont / Rivera: sense el rei (11/5/2018)

La lluita de fons Puigdemont / Rivera: sense el rei (11/5/2018)  
La decisió de Puigdemont de constituir govern autonòmic, segons ell mateix, és per responsabilitat, “una vegada més”, per no agreujar la situació en el Regne d’Espanya. Si bé la república independent catalana roman com un projecte polític, en estat embrionari, el seu naixement, per una gran part de catalans, no es vol fer al marge dels espanyols ni d’Europa.
Efectivament, com sempre, els catalans, avançant per la dreta als defensors d’Espanya, i fan possible un marc d’estabilitat, a un cost que ni remotament estaria disposat a assumir Rivera, ni cap dels seus seguidors de Ciutadans (per la incomoditat que els hi provoca el marc democràtic de relacions, i el sentit compartit del deure col·lectiu).
Alguns catalans i espanyols, entre els quals funcionaris, palesen que el llaç groc els ofèn ja que per ells Espanya no pot ésser una realitat política que engarjoli per raons polítiques, i d’aquí la seva revolta primària contra tots aquells que el duen. Anhelen poder servir als interessos generals d’Espanya, quan aquesta té una vida complexa i caduca, sobretot pel paper de la monarquia i dels seus seguidors per raons interessades, com els jutges, amb una responsabilitat semblant a la dels catalans lliures.
Entre els motius que va plantejar Llarena per justificar l’acusació indiciària de rebel·lió, i que suposa la presó preventiva de polítics catalans honestos, hi ha la decisió del rei espanyol d’haver d’intervenir el dia 3 d’octubre de 2017 per confirmar que la decisió del govern espanyol per reprimir la mobilització política del dia 1 d’octubre de 2017 per celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Per tant, el fet de que el rei espanyol hagi d’entrar públicament  en el debat, de forma partidista i suïcida, per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, vol dir que realment la situació és prou greu, o tant greu com per a que el jutge del tribunal suprem, sense més, ja directament apreciï una manifesta rebel·lió, encara que com es va veient, no hi hagi cap prova.
Si Puigdemont aguanta més, ofegant la Generalitat autonòmica, petit pedaç que ha tranquil·litzat la consciència de molts catalans de bé durant forces anys,  la situació espanyola pot esdevenir definitivament caòtica i descontrolada. I “una vegada més” la iniciativa catalana, al preu de diluir, qui sap si amb gaire eficàcia, el mandat democràtic de l’1 d’octubre i el 21 de desembre de 2017, serveix per recuperar una idea d’Espanya (federal, confederal, asimètrica,…) que té més futur que totes les ànsies de solucions fàcils i d’uniformització que cerquen desesperadament Rivera o Millo.
Ja no quedaria temps per aquestes treves, però “una vegada més”, l’esforç català supera qualsevol expectativa, i neguiteja, encara més, els salvadores de les essències espanyoles, que sense rei ni institucions vàlides, es conforma a través dels seus  regionalismes més característics de sempre. La república interdependent catalana li caldrà més temps per fer, sense violència i amb molta perspectiva i paciència, el camí de la plena sobirania, des de la seva capital catalana, i al marge del que ha fet fins ara, amb prou resultats, des de Madrid.
L’oportunitat del 27 d’octubre de 2017, amb la proclamació d’independència, no ha estat prou reeixida, quan preu per preu, ja hi hauria molta més feina feta a hores d’ara. I d’aquí el plany de Puigdemont. Ara, en l’esforç col·lectiu per mantenir clara la posició republicana, els ciutadans poden exigir igualment que la democràcia no sigui menyspreada i el valor de la catalanitat sigui la d’un poble que exerceix la seva lliure determinació, a totes els efectes, en llibertat i amb plena igualtat de drets entre tots els seus pobladors.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.