Opinió amb independència. Dimecres, 20 de juny de 2018 07:54 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Vicenç Plans


Dilluns, 28.5.2018. 08:15 h

L’estat de dret és un sistema polític predictible (28/5/2018)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






L’estat de dret és un sistema polític predictible (28/5/2018)
Un dels atributs més preuats de l’estat de dret és la predicibilitat, és dir, l’estabilitat que donen les lleis per fer previsibles els esdeveniments de futur i la seva forma de solucionar-los. Des d’aquesta òptica és clar que els garants de l’estat de dret, en contra del discurs espanyol dominant, és el que prové de la voluntat democràtica i les aspiracions populars, que a Catalunya són les lleials a la república independent de Catalunya.
Es pot advertir molt bé que els moviments violents o d’agitadors, quasi professionals, que instiga el govern espanyol són manifestament contraris a l’estat de dret, malgrat el que reclamin de forma insistent, per si alguna cosa queda, des de les formacions polítiques que els emparen, per activa i per passiva, pertanyents al bloc del 155 (PP, PSOE i C’s).
Al final, hi ha el dubte, del tot evident a hores d’ara, de si les lleis són per servir els ciutadans, d’acord amb les seves majories, o són per anar contra ells, en un abús de dret i de manipulació jurídica. L’estat de dret no consisteix en l’aplicació cega de les lleis d’un estat. És molt més!  L’estat de dret és la flexibilitat necessària per poder adaptar les lleis a les diferents circumstàncies, que de manera òbvia, no es podien preveure en el moment de redactar-les. I en qualsevol cas, i com a millor prova d’eficàcia legislativa, mai haurien d’ésser per mantenir el poder de les autoritat enfront de les demandes populars.
L’objectiu no és aplicar i complir les lleis. L’objectiu és si per medi de les lleis és possible millorar la dignitat humana i ampliar els nivells de llibertat , com principis de fons que permeten a les societats expressar-se i ésser creatives. Sense expressió ni creativitat, en una societat del coneixement, no hi ha futur, i les pitjors calamitats, en forma de recessions, atur i crisis, poden esdevenir enmig nostre, i per això, cal reaccionar.
La construcció d’un estat de dret a la república independent de Catalunya és clara, ja que es va perfilar una construcció totalment predictible, per medi de la Llei 20/2017, de transitorietat i fundacional de la república, l’esquema de la qual es manté viu, a més, està clar, la seva vigència (ja que no ha estat derogada per cap altre instància legislativa amb competències sobre la sobirania nacional catalana). Tanmateix, havia d’ésser tan predictible que fins i tot no s’ha aplicat, pràcticament en res que no sigui simbòlic o merament polítics, sense efectes jurídics suficients.
La defensa dels drets humans, en forma de reivindicació d’un judici just i una aplicació racional, i no nacionalista espanyola, de les lleis, per un altre camí, s’han fet evidents, amb l’existència de presos polítics i exiliats republicans d’origen català. Aquests són els instruments de reivindicació que ara pesen per defensar els mateixos principis jurídics que haurien de permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació, ja que uns i altres van directament vinculats com a règim de llibertats i com a configuració persistent de l’estat de dret.
La millor manera d’entendre la bondat d’un estat de dret determinat respecte d’un altre és si d’ell sorgeix justícia o no. L’equivalència entre l’estat de dret i la justícia no és immediata, ja que les dictadures i els règims autoritaris, per exemple, també han estat o són estats de dret, on les lleis s’apliquen de forma rigorosa i més dura que enlloc. I per detectar si hi ha o no justícia només cal buscar les queixes i les denúncies per vulneració de drets humans, individuals i col·lectius (polítics), que es registrin, per adonar-se d’aquesta greu contradicció.
Espanya és un estat de dret només teòricament però la república independent catalana ho és de forma fundacional. A Espanya existeixen fortes injustícies i vulneracions de drets fonamentals. A la Catalunya independent i republicana, de moment no és així, i la seva màxima preocupació és que mai deixi de ser-ho.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.
 

lectures 560 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.