‘Fer República’ no serà com ‘fer país’ (29/5/2018)

‘Fer República’ no serà com ‘fer país’ (29/5/2018)
L’estat de dret, a hores d’ara a Catalunya, ja no resisteix continuar essent l’estat del poder. Han canviat moltes coses des de l’1 d’octubre de 2017, i hom ja veu les orelles del llop, sigui el de dins o sigui el de fora. Els drets fonamentals i les llibertats públiques són innegociables. Els drets polítics també, i en especial, el dret a l’autodeterminació.
La dinàmica participativa dels catalans en la vida política s’equipara a la que viuen els suïssos, els danesos o d’altres nacions que aspiren a l’excel·lència i a l’exigència. Per això, el pujolisme és una etapa fosca del passat dels catalans, construïda sobre el rèdit del anys de resistència i presó del seu directe beneficiari, en Jordi Pujol. Una etapa que a la seva manera intentarà emular en Oriol Junqueras, tot fent els possibles per postergar els futur dels catalans a la seva ambició presidencial. Aquest darrer en dirà ‘fer república’ de la gestió subsidiària i mediatitzada de l’autonomia catalana, sense atributs nacionals ni llibertats col·lectives, tol com es feia abans per medi de ‘fer país’ tot tractant de guanyar presència encara que fos simplement d’aparador o d’imatge.
Els polítics venen les petites conquestes d’imatge per sobreviure, i obliden les autèntiques mancances estructurals, per a les quals sovint diuen que encara no toquen o no tenen agenda. Així, en el dia a dia, i sobretot en la dinàmica institucional es va configurant el doble cos de la desafecció envers la política i del clientelisme més parsimoniós. Des d’aquesta doble perspectiva, la població, per influx de la manera de fer política, es va convertint en col·laboradora de les pràctiques filofeixistes que imperen dins el Regne d’Espanya, de forma secular. A poc a poc, sense més remei, una gran majoria, de tots els colors, acaba col·laborant i apuntalant el parafeixisme espanyol, detractor de drets fonamentals i de drets polítics, amb una facilitat de vertigen.
La sensibilitat social, no obstant això, ha canviat, hi ha més veus crítiques, també de gent jove, i la visió d’una societat aclaparada en persecucions i repressió ja s’entén del tot insostenible. L’explosió de dignitat catalana encara ha d’arribar, i lentament es va produint una acumulació real de forces democràtiques i de mobilització, que cerquen la millor forma d’expressar-se i de mantenir-se vives.
Oriol Junqueres, des de la presó, demana retornar a una normalitat autonòmica, sense entrar en detalls d’abusos i discriminacions comesos fins ara i  que també l’afecten directament.  Aquesta resposta no és lògica amb qui tenia entre els seus principals lemes polítics la “independència”, la qual en la lluita pels mínims de dignitat humana i política, ha quedat arraconada. Tanmateix, la majoria de la població manté viva l’esperança, tot i saber que sense líders polítics tot plegat serà encara més complicat. El treball de base xoca amb les instruccions obstruccionistes d’aquestes elits mediatitzades ara pels poders espanyols més ferotges.
Intentar fer república des de l’autonomia serà encara més pertorbador, ja que sense els instruments adequats, les possibilitats de fer quelcom amb sentit són realment baixes, llevat que siguin només d’imatge, i per tant, per continuar enganyant a la població catalana. Els ciutadans esperen solucions de futur i pautes clares, persistents i previsibles, tal com en l’etapa fundacional de la república catalana s’havien previst.
Res que no sigui trencador serà un fracàs, i el seguidisme passiu tot i que donarà una certa vida a uns quants en especial, no aportarà ni una visió clara de futur ni mecanismes de defensa adients. Tal com s’està veient, les claus del futur seran principalment de seguretat , ja que és el que més preocupa i preocuparà a la gent, en general, i aquests temes precisament són els que generen més fricció social, cultural i emocional.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.