Les eleccions municipals i el control del territori (4/6/2018)

Les eleccions municipals i el control del territori (4/6/2018)
L’arribada com a conseller d’Interior de Miquel Buch al nou govern català tindrà, atesa la seva trajectòria prèvia, un fort contingut municipal. La principal mancança en el sistema policial català és l’intercanvi d’informació i la millora del coneixement del territori. Aquestes dificultats no sols poden tenir la seva explicació en els diferents models organitzatius sinó també en l’aportació de capacitats i d’implicació dels diferents servidors públics.
Sense ànim de revenja ni res semblant, caldrà analitzar bé el comportament i les prioritats de determinades unitats i comandaments municipals durant els dies previs i posteriors a l’1 d’octubre de 2017, com a esdeveniment polític i de mobilització social, que tot i tenir diferents interpretacions administratives (amb el seu pertinent procediment, si és el cas), en cap cas podia constituir, en base a una quimèrica ideologia totalitària d’encuny nacionalista espanyol, una base suficient per vulnerar drets fonamentals (de reunió, d’expressió, d’informació,…) per part de policies locals, amb ordres o no dels seus superiors.
Les autoritats policials, com les de qualsevol servei públic, han de poder actuar amb autonomia i rapidesa en la protecció diligent de les llibertats públiques, dins el respecte a la sana convivència veïnal i per garantir en tot moment l’absència de violència o intimidacions. Les policies locals són el primer graó d’aquest esforç col·lectiu d’excel·lència democràtica i en cap cas en poden ésser les instigadores o les encobridores, com sembla que en alguns municipis, per la via d’algunes patrulles o unitats, s’ha produït, amb total impunitat, fins al moment.
El conseller d’Interior a la presó ja va viure en persona aquest tipus de deformació professional, feta d’estereotips patriòtics sense sentit. Els funcionaris policials poden fer la seva feina, reconeixent en tot moment l’autèntic marc de relacions entre les institucions i la població: els drets humans. Per això, les ànsies independentistes, que sovint desperten un fort recel entre els unionistes, normalment espanyols, s’han moderat i controlat, fins i tot en excés, a fi de no lesionar en cap sentit cap dret, ni que sigui indirectament.
Les policies són l’instrument precís que tenen les institucions democràtiques per vetllar per la pau social i la prosperitat comuna, tot mirant de fer possible una mínima intervenció i una respectuosa aparició. Tanmateix, sovint la seva contundència s’entén necessària i hom les hauria volgut més bel·ligerants a l’hora de perseguir i detenir els agitadors del conflicte i de la divisió, normalment en mans de grups extremistes ultradretans espanyols.
Un cop més, escau plantejar una moderada però vigilant acció, ja que la mateixa societat ha d’assumir aquesta realitat i fer-la una de les seves principals preocupacions. Silenciar-la per medis policials o fer-la desaparèixer amb d’altres mètodes, com intenten les autoritats espanyoles per medi de la presó preventiva i forçant l’exili envers la gent de pau que proposa accions de futur per a la societat catalana, acaba essent un engany col·lectiu.
El control del territori per fer una país fort, com autèntica república independent catalana, suposa garantir un sistema real de drets i llibertats, i així, sense descans, obrir espais de democràcia i de compromís. Els ajuntaments són aquest punt de referència que coneix molt bé el conseller entrant, com també el conseller exiliat, ja que la municipalitat és sinònim de proximitat, subsidiarietat, cooperació i atenció.
Les institucions han de garantir i lluitar per aquests espais però la seva activitat en ells ha d’ésser limitada i distant, ja que això correspon als veïns i veïnes i a totes les seves entitats socials, cíviques i polítiques.
Aquest ideal, que també consta escrit clarament a l’estatut i a la constitució, és l’ideal dels llaç groc, com plasmació dels objectius de llibertat i de drets humans que com a societat en mereixem i cal que cuidem. Envers això no hi ha equidistàncies possibles. El llaç groc no és el llaç independentista, és el llaç de la voluntat democràtica i de la protecció dels drets humans.
No és el mateix pintar un llaç groc que ratllar-lo. L’espai públic ha de garantir que en temes de drets fonamentals i llibertats públiques no hi hagi una suposada “neutralitat” que identifica accions contràries amb les llibertats ciutadanes amb la bondat de la lluita pels drets civils.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.