Primàries de partit o primàries obertes republicanes (5/7/2018)

Primàries de partit o primàries obertes republicanes (5/7/2018)
Des de que existeix la iniciativa de primariesrepublica.cat per concentrar el vot republicà en llistes plurals que tinguin com a base un segell republicà de mínims (document que serà discutit en la convenció republicana del proper 14 de juliol a Granollers) hom no encerta a distingir entre les primàries de partit i les primàries republicanes. La cultura democràtica de participar en diferents fases de votacions, que en d’altres llocs com USA és molt coneguda, aquí no és del tot coneguda ni compartida.
En les primàries de partit voten els militants del partit entre els diferents candidats que es volen presentar a les eleccions. En les primàries republicanes vota tothom a l’hora de triar, per ordre, els candidats que formaran la llista electoral. Aquesta és una diferència substancial, ja que les primeres parteixen de la dinàmica de partits (què i com participen els militants, i si aquests arriben o no a complir determinats requisits per presentar-se), i en canvi, les segones, ho fan des de l’àmbit cívic tot permetent un debat més obert i més encaminat, com a prèvia, a la campanya electoral i al dia de les eleccions.
En les primàries de partit, la mobilització dels futurs votants és molt limitada, ja que la militància sovint es viu de cara endins del partit i no de cara a la societat, per raons sociològiques, històriques (herència franquista) i culturals (desconeixement de la cultura democràtica). En canvi les primàries obertes republicanes són des de la societat civil cap a la formació de llistes amb legitimitat de la representativitat.
Tanmateix, la diferència més important és en el mecanisme de formació de la llista que es presentarà a les eleccions. En les primàries obertes republicanes, la formació íntegre de la llista és per medi dels resultats obtinguts, segons l’ordre de vots obtingut, tot formant un equip que partint d’un segell republicà de mínims haurà de treballar, ell mateix, sota un dur règim democràtic, d’escolta mútua i de respecte constant. Les primàries de partit s’articulen al voltant de determinats lideratges que volen posar els seus equips, i aquests lideratges, a vegades, acaben fitxant alguns membres d’altres equips contrincants només per donar una determinada imatge de consens i companyerisme.
La tradició política de les esquerres hauria de permetre una aposta més clara per les primàries obertes republicanes, ja  que el militant de centre dreta per raons ideològiques entén millor els principis d’autoritat i de direcció que no els de participació i concertació. A més normalment, els partits més conservadors no fidelitzant tant la militància o els simpatitzants per raons pràctiques de deixar governar o simplement fer una oposició des de les institucions al marge del dia a dia dels debats socials o les reivindicacions populars.
Les primàries obertes republicanes són una molla d’activitat democràtica molt potent. Permetrien crear un espai polític nou, sòlid per venir des de baix i confiat per comptar amb suports. En contra d’una idea d’elits polítiques seria possible pensar en un sistema de participació política amb més sentit de comunitat i de valors compartits. Ja no es tractaria tant d’adaptar-se al que hi ha sinó de pensar creativament en solucions conjuntes, per a poc a poc, anar transformant la societat.
La ciutadania té l’opció de fer-ho, més a Catalunya, on enmig d’un procés constituent més o menys iniciat, de forma tàcita, s’han de resoldre grans incògnites sobre la pervivència nacional i les necessitats més urgents.
Si després d’uns debats intensos hi ha unes votacions obertes, amb bona participació i amb garanties, i surten un seguit de candidats per ordre de vots, la formació de la llista directament pot ésser una conquesta democràtica de gran qualitat pel país, i també per Europa, atès els dèficits democràtics que arrossega. Els candidats triats, i el seu cap de llista, en especial, hauran d’ésser els ciutadans exemplars que demostrin davant dels seus votants i del món com són de viables els valors republicans dels catalans. Només per això ja val la pena intentar-ho i lluitar-hi!
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.