Les municipals i el pastís de les diputacions i els consells comarcals (6/7/2018)

Les municipals i el pastís de les diputacions i els consells comarcals (6/7/2018)
Les eleccions municipals de l’any vinent suposen un nou repte per l’esperit republicà català.  Superar la pantalla del sistema de partits té la dificultat afegida de la normativa electoral, i els mecanismes indirectes que fa servir per confeccionar el sistema de govern de les institucions locals. És el cas, per exemple, de les diputacions provincials i els consells comarcals.  
En ambdós casos, la normativa preveu que siguin formats per l’ordre dels resultats obtinguts en regidors, a nivell de partit judicial (per a les diputacions) i de la comarca (pels consells comarcals). Per tant, és evident que els partits majoritaris, amb més implantació territorial, sempre obtenen més facilitats per tenir llocs en aquestes institucions poc conegudes però amb bones dotacions econòmiques i àmplies competències de gestió i control.
Els grans partits s’esforcen per treure regidors d’on sigui, ja que en el repartiment aquests llocs computen sovint de manera decisiva, en el partit judicial o en la comarca, ja que el sistema d’assignació també reforça el majoritari (sistema d’Hondt). I tot plegat sense que els regidors siguin nominals, és dir, acaba essent el partit el que designa el regidor sabent que té plaça en algunes d’aquestes institucions provincials o comarcals.
Per tant, el sistema és doblement indirecte, primer pel resultat a nivell de municipi que un cop agregat a nivell de partit judicial o de comarca s’obtenen les places que pot distribuir el partit polític, i en segon terme, per que és el partit en darrer terme el que assigna una persona concreta que és regidora a alguna d’aquestes vacants guanyades. Al final, com sempre, el ciutadà no té ni la més remota idea de qui són els diputats provincials ni els consellers comarcals, i com a molt intueix la presidència d’alguna diputació per coincidir amb l’alcaldia d’alguna capital comarcal o similar.
Sobre això no hi ha fórmules clares per millorar-ho que no passin per la modificació d’una normativa electoral que, en el cas de Catalunya, ha estat sempre un tema molt complicat de retocar, fins al punt de que tot i els anys de democràcia teòrica roman aplicable la normativa electoral espanyola.
La renovació democràtica des de baix que es predica des de primàriesrepública.cat tampoc resolt aquest tema, ja que les llistes republicanes unitàries, si no tenen prou implantació a nivell de partit judicial o de comarca poden acabar generant la pèrdua d’aquestes institucions a favor de grups polítics amb una implantació més regular en aquestes concretes àrees territorials… i que fins i tot siguin contràries a les pretensions republicanes.
Una eventual solució podria passar per un nou partit pantalla (com per exemple, Units per la República, com ja s’ha comentat) el qual administrés honestament els resultats de forma interna amb els partits i agrupacions d’electors que participessin en aquest nou futur de representació democràtica, de forma privada, en un exercici de complicitat que no deixa de plantejar molts reptes però que posarien a prova la voluntat fundacional de la república catalana, des de baix.
No cal dir que el recorregut i la voluntat d’aquest partit seria merament instrumental per permetre obtenir, de forma doblada, bons resultats a nivell municipal i també a nivell de partit judicial i de comarca. Així, d’una manera calculada, amb un missatge de pluralitat i transversal, el millor del sistema majoritari podria suposar la consolidació dels espais supramunicipals.
La transparència d’aquest procés i totes les garanties també haurien d’incloure el sistema d’elecció democràtic (votant, en format obert igualment) els representants a les diputacions provincials i als consell comarcals, d’entre els regidors obtinguts per medi d’aquest partit pantalla.
Tot plegat és prou complicat, i per a molts pot suposar un esforç,  ja que els canvis sempre generen una reacció negativa, però el camí de la renovació democràtica ha d’iniciar-se d’alguna manera o el sistema s’afeblirà fins al punt de que quedi només la veu dels autoritaris o dels manipuladors (l’efecte europeu dels populismes, plana damunt de totes les institucions per devorar-ne  uns principis fundacionals instaurats a sang a l’acabament de la darrera gran guerra mundial).
Les llistes unitàries de segell republicà aïllades tot i que a nivell local obtinguin bons resultats a l’escala del partit judicial o el comarcal poden suposar un inconvenient, però potser no es pot tenir tot o aquest bon resultat pot equilibrar la manca de més distribució territorial. Al temps!
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.