Independència, l’efectivitat republicana de la CUP avui (22/3/2018)

Independència, l’efectivitat republicana de la CUP avui (22/3/2018)
El que per alguns és el tema recurrent del procés per a molts d’altres és la necessitat de posar damunt la taula, allà on sigui, el valor de la democràcia i el reconeixement de Catalunya. Ambdues necessitats formen part d’un conjunt de valors prou amplis com per a que no sigui obviats, tot i que des de dins i des de fora es digui que poden esperar o ja no són necessaris.
En les properes hores, a resultes de la investidura del Sr. Jordi Turull es posarà més de relleu aquesta necessitat, i si bé seria fàcil dir que no es guanyarà res, de moment, no es pot obviar que el conflicte és necessari per avançar en aquestes necessitats col·lectives, senzilles i complicades a l’hora.
Mercadejar o negociar amb la democràcia és el que va fer el TC quan va tombar el 2010 l’Estatut d’Autonomia, ja que la població catalana va entendre que el que ella havia votat no es podia escapçar ni tergiversar. I la gent va reaccionar, amb manifestacions i impulsant processos polítics de canvi, independentistes o contestataris amb un règim cec i mut davant els estralls d’una minoria centralista, abduïda pel nacionalisme espanyol.
Negar el reconeixement de Catalunya, després de la seva continuïtat històrica amb al Generalitat republicana a l’exili del 1939, que es va produir el 1978 és una ofensa al que va significar aquells durs anys d’ostracisme i persecució dels catalans, de la seva causa nacional i també de la causa republicana espanyola. I aquest reconeixement, que apareixia tímidament, en la CE a partir de la menció a les “nacionalitats” no ha tingut cap trasllat ni valoració dins les estructures territorials i de poder de l’estat espanyol.
En aquesta tessitura, certament dura, però no menys estimulant per a les inquietuds de llibertat i millora dels catalans, en general, s’esdevé imperatiu l’establiment de mecanismes suficients i audaços per mantenir obert el conflicte polític amb l’estat d’una manera continuada i pacífica. Aquesta via es va iniciar el 2010 amb el procés cap a la independència, i ara es manté en la resistència contra la persecució judicial i policíaca, així com la propagació internacional del missatge independentista democràtic, gens populista, dels catalans.
Però això no és suficient, ja que l’estat espanyol s’encastella en una normalitat institucional que el protegeix de tots els errors que va comenten el govern i els propis jutges. El sistema establert, amb la seva inèrcia de funcionament, no coneix enemic possible que el faci caure, si a més es té en compte que una part de la població viu indiferent de la sort dels catalans i dels demòcrates espanyols.
Per tant, en l’estat d’assetjament que practica l’estat espanyol en aquests moments contra la normalitat institucional de la democràcia catalana, no sols seria convenient mantenir la investidura de Carles Puigdemont sinó fer-la per sorpresa. És cert que això suposa problemes judicials per a la mesa del Parlament de Catalunya i el seu president, ateses les nul·les disposicions cautelars emeses pel TC sobre aquest qüestió, però també és ineludible mantenir-se inflexible en el que honradament roman inalterable de democràcia dins l’estat de les autonomies.
Tot plegat, en el benentès que queda pendent el procés constituent i el desenvolupament de les normes de transitorietat, per bastir la legalitat republicana catalana de la forma més encertada possible.
La llei 20/2017, de transitorietat i fundacional de la república, té un vici fonamental que cal corregir amb la màxima urgència: confiar temes claus en les pròpies institucions de l’estat espanyol, i en concret en el TSJC com a nou TS de la república catalana.
Per això, es escaient ja plantejar la creació d’una alta cort de justícia de la república catalana independent per  a que conegui i dicti el més ajustat a dret (les bases de la república però majoritàriament l’espanyol i l’europeu) en els afers que es succeiran amb el desenvolupament del Consell de la República i l’activitat de les administracions territorials que operen dins de Catalunya.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.