L’estat de dret és un sistema polític predictible (28/5/2018)

L’estat de dret és un sistema polític predictible (28/5/2018)
Un dels atributs més preuats de l’estat de dret és la predicibilitat, és dir, l’estabilitat que donen les lleis per fer previsibles els esdeveniments de futur i la seva forma de solucionar-los. Des d’aquesta òptica és clar que els garants de l’estat de dret, en contra del discurs espanyol dominant, és el que prové de la voluntat democràtica i les aspiracions populars, que a Catalunya són les lleials a la república independent de Catalunya.
Es pot advertir molt bé que els moviments violents o d’agitadors, quasi professionals, que instiga el govern espanyol són manifestament contraris a l’estat de dret, malgrat el que reclamin de forma insistent, per si alguna cosa queda, des de les formacions polítiques que els emparen, per activa i per passiva, pertanyents al bloc del 155 (PP, PSOE i C’s).
Al final, hi ha el dubte, del tot evident a hores d’ara, de si les lleis són per servir els ciutadans, d’acord amb les seves majories, o són per anar contra ells, en un abús de dret i de manipulació jurídica. L’estat de dret no consisteix en l’aplicació cega de les lleis d’un estat. És molt més!  L’estat de dret és la flexibilitat necessària per poder adaptar les lleis a les diferents circumstàncies, que de manera òbvia, no es podien preveure en el moment de redactar-les. I en qualsevol cas, i com a millor prova d’eficàcia legislativa, mai haurien d’ésser per mantenir el poder de les autoritat enfront de les demandes populars.
L’objectiu no és aplicar i complir les lleis. L’objectiu és si per medi de les lleis és possible millorar la dignitat humana i ampliar els nivells de llibertat , com principis de fons que permeten a les societats expressar-se i ésser creatives. Sense expressió ni creativitat, en una societat del coneixement, no hi ha futur, i les pitjors calamitats, en forma de recessions, atur i crisis, poden esdevenir enmig nostre, i per això, cal reaccionar.
La construcció d’un estat de dret a la república independent de Catalunya és clara, ja que es va perfilar una construcció totalment predictible, per medi de la Llei 20/2017, de transitorietat i fundacional de la república, l’esquema de la qual es manté viu, a més, està clar, la seva vigència (ja que no ha estat derogada per cap altre instància legislativa amb competències sobre la sobirania nacional catalana). Tanmateix, havia d’ésser tan predictible que fins i tot no s’ha aplicat, pràcticament en res que no sigui simbòlic o merament polítics, sense efectes jurídics suficients.
La defensa dels drets humans, en forma de reivindicació d’un judici just i una aplicació racional, i no nacionalista espanyola, de les lleis, per un altre camí, s’han fet evidents, amb l’existència de presos polítics i exiliats republicans d’origen català. Aquests són els instruments de reivindicació que ara pesen per defensar els mateixos principis jurídics que haurien de permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació, ja que uns i altres van directament vinculats com a règim de llibertats i com a configuració persistent de l’estat de dret.
La millor manera d’entendre la bondat d’un estat de dret determinat respecte d’un altre és si d’ell sorgeix justícia o no. L’equivalència entre l’estat de dret i la justícia no és immediata, ja que les dictadures i els règims autoritaris, per exemple, també han estat o són estats de dret, on les lleis s’apliquen de forma rigorosa i més dura que enlloc. I per detectar si hi ha o no justícia només cal buscar les queixes i les denúncies per vulneració de drets humans, individuals i col·lectius (polítics), que es registrin, per adonar-se d’aquesta greu contradicció.
Espanya és un estat de dret només teòricament però la república independent catalana ho és de forma fundacional. A Espanya existeixen fortes injustícies i vulneracions de drets fonamentals. A la Catalunya independent i republicana, de moment no és així, i la seva màxima preocupació és que mai deixi de ser-ho.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.