Avui, mentre repassava la premsa digital i de mica en mica anava indignant-me, he recordat un poema de l'enyorat Vicent Andrés Estellés. Diu així: “Mentre escric aquest cant, aquest cant o memorial, i seguia solcs i camins i dictava prosperitats, ha esclatat una altra polèmica que ignore quan acabarà. No és polèmica exactament; és indocta barbaritat. Altra vegada - una altra encara - es posa en tela de judici des d'on vindrà el nostre idioma; (per què en diem País Valencià) per a mi resta tot ben clar, però pense molt en el poble sacsejat d'una banda a l'altra; pense en aquest poble exitat periòdicament per forces que tot recorrent a sofismes sembren confusió i sal, altra vegada el fet d'escriure honestament en català (i dir amb orgull País Valencià) se'ns ha tornat una batalla” (Mural del País Valencià I, pàg 119) I l'he recordat arran dels darrers esdeveniments al voltant de la utilització del terme País Valencià. Llegir-ne més

L'any 1982 la Taula Democràtica del País Valencià va aconseguir consensuar l'anomenat Estatut de Benicàssim. Aquest, malauradament, va ser tramés per “la via lenta”, malgrat que la majoria d'ajuntaments valencians van manifestar-se a favor d'aprovar-lo per l'article 153, és a dir considerant el País Valencià com a comunitat històrica, com ho havien fet Catalunya i el País Basc. Quan l'esmentat text arribà a Madrid, el PSOE i UCD van decidir retallar-lo, de tal manera que res va tindre a veure amb el què consensuaren a la ciutat castellonenca, passant a ser conegut com l'Estatut de Madrid. Llegir-ne més

Aquest 23 de gener per al Parlament de Catalunya, i per a la immensa majoria de catalans i catalanes, serà recordat com un dia històric. Per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions s'aprovà la Declaració de Sobirania del poble català. Ha estat el primer pas institucional cap al dret a decidir. Un procés emanat de la voluntat de la majoria de ciutadans i ciutadanes que, en les darreres eleccions, votaren a partits que clarament aposten per exercir aquest dret reconegut internacionalment. Llegir-ne més

Tot just, i quan acabem d'encetar el 2013, diverses institucions culturals i cíviques han iniciat tota mena d'actes per commemorar l'Any Estellés. I és que Vicent Andrés Estellés és, sense cap mena de dubte, el poeta més conegut pels valencians. Qui no ha recitat alguna vegada algun dels versos del poema Els amants? Qui no s'ha emocionat escoltant a Ovidi Montllor mentre recitava Coral romput? Qui no ha vessat alguna llàgrima en cridar amb ràbia Assumiràs la veu d'un poble”? Estellés, per mèrits propis, s'ha convertit en el gran homenot de la nostra poesia, estimat, valorat i força llegit pel nostre poble. Llegir-ne més