Vicent Luna

Diumenge, 6.3.2016. 10:07 h

No me'n vaig, sóc qui torna

  Recorde com si fos ara aquell plujós i ventós diumenge, un 12 de març de 1995. A les portes del cementeri tots l’esperàvem.  Ovidi Montllor i Mengual, un dels alcoians més reeixits, més conegut i més estimat arreu dels nostres països, vingué, des la seua estimada Barcelona, aquella que l’acollí amb els braços oberts, per dir-nos  a tots, al seu Alcoi de l’ànima, a la terreta, que feia vacances. Aquest polifacètic alcoià, “l’artista, el cantant, el pallasso”, al llarg de la seua vida es va fer estimar. Llegir-ne més


Dimecres, 23.9.2015. 17:55 h

La independència en el "Imperio donde no se ponía el Sol"

  1: Flandes (1581-1648); 2: Portugal (1640); 3: Colòmbia (1810-1824); 4: Paraguai (1811); 5: Veneçuela (1810-1823); 6: Argentina (1816); 7: Xile (1818); 8: Perú (1821); 9: Costa Rica (1808-1821); 10: El Salvador (1808-1821); 11: Guatemala (1808-1821); 12: Hondures (1808-1821); 13: Nicaragua (1808-1821); 14: Panamà (1821); 15: República Dominicana (1821-1865); 16: Mèxic (1810-1821); 17: Equador (1809-1830); 18: Bolívia (1810-1826); 19: Cuba (1895-1899); 20: Marroc (1956); 21: Guinea Equatorial (1968); 22: Ifni i el Rif (1969); 23: Sàhara Occidental (1975); 24: CATALUNYA (2015-            ). Llegir-ne més


Dissabte, 11.4.2015. 11:36 h

Ovidi Montllor, un obrer de la paraula

Ovidi Montllor, un obrer de la paraula Ovidi Montllor, un obrer de la paraula
(Crònica d’una presentació/homenatge)   El passat dijous 9 d’abril el professor i escriptor Jordi Tormo ens presentà el seu darrer llibre: “Ovidi Montllor, un obrer de la paraula”. L’acte, que va tindre lloc al Teatre Principal d’Alcoi, ple de gom a gom, es va convertir en un homenatge a la figura del cantautor alcoià, dintre dels actes que l’Ajuntament ha organitzat per commemorar l’Any Ovidi. Així, el món del teatre, de la cançó, de la cultura, i el poble en general, van voler sumar-se a aquesta presentació. Llegir-ne més


Dissabte, 24.1.2015. 14:38 h

El riure, enemic de la fe?

              Arran dels atemptats  gihadistes a la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo, i de les declaracions desafortunades del Papa Francesc al voltant de la llibertat d’expressió, m’ha vingut al pensament  una de les escenes més interessants de la magnífica pel·lícula “El nom de la rosa”. El film, dirigit l’any 1986 pel director Jean-Jacques Annaud, és una adaptació a la gran pantalla de la novel·la del mateix nom de l’escriptor  Umberto Eco. L’argument gira,  entre altres assumptes, al voltant de la mort d’uns monjos d’una remota abadia al nord d’Itàlia, allà per l’any 1327. Llegir-ne més


publicitat

Diumenge, 7.12.2014. 12:42 h

L'obsessió secular de Castella (i 2)

  En la primera part d’aquest article comentàvem que va ser a partir del segle XVI quan els diferents pobles que formaven l’Imperi Espanyol, aquell que mai es ponia el sol, començaren llurs processos d’independència, com ara: Flandes, Portugal, Colòmbia, Paraguai, Veneçuela, Argentina, Xile, Perú, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà i la República Dominicana. I afegíem que un del motius, entre altres, pels quals portà a aquests pobles a lluitar per la seua llibertat, i que està palés ens llurs himnes nacionals, fou la manera de fer, l’obsessió que sempre ha tingut Castella per imposar la seua identitat. Llegir-ne més



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.