Diumenge, 3.11.2013. 22:37 h
En la meva entrada anterior he parlat de com els italians s’aproximen a la llengua catalana. He explicat del problema d’estructura mental que topa amb la idea de indivisibilitat de concepte entre estat-nació i llengua. He tingut comentaris, i sobre aquests he decidit plantejar aquesta nova entrada on voldria profunditzar el tema de la llengua i començar a enllaçar-ho a la realitat política. Ho anticipo: serà llarg. Trencar-ho en trossos no és possible, per tant, prepareu-vos un cafè (possiblement italià).
Llegir-ne més
Diumenge, 20.10.2013. 23:52 h
Primer de tot, m’agradaria aclarir que jo no sóc ningú, ni per donar lliçons, ni per parlar per tota una comunitat. Jo, em voldria limitar a donar la meva opinió, sobre el que he vist i reflexionat. Sóc italià. Vaig créixer en un poble petit amb la frontera amb suïssa, vaig a estudiar a Milà, i per una raó o per l’altra, vaig aterrar a Barcelona. Quan vaig arribar, la meva idea de la “qüestió catalana” era molt confosa. Faltaven informacions, alguna cosa no encaixava, no era fàcil interpretar una realitat tan complexa amb les poques noticies que arriben a Itàlia, sobretot pels mitjans de comunicació principals.
Llegir-ne més