Vist de lluny, tot l’enrenou que s ‘està vivint a Catalunya amb les discrepàncies entre els tres partits actualment al poder, amb les ambigüitats que l’anomenada oposició demostra i amb la poca definició de tots ells davant d’assumptes importants, com ara les Consultes sobre la Independència, tot això sembla fet per afeblir la veritable força que molta gent porta dins seu.
Vist de lluny, Catalunya ha perdut molt del prestigi que havia assolit durant l’època Pujol, agradi o no la figura política del ex-president. No eren només les activitats personals de Pujol, que amb la seva personalitat innegable i el seu domini d’algunes llengües estrangeres promocionava el nostre país; també Catalunya tenia una presencia cultural i empresarial arreu de les fronteres que permetia identificar-nos clarament com a poble.
L’actual govern ha augmentat les representacions de Catalunya a l’estranger, amb una mena de xarxa de «ambaixades» que amb l’impuls de Carod-Rovira s’han anat obrint amb millor o pitjor fortuna. Malgrat aquest intent d’expansió del fet català, no sembla que l’èxit sigui espectacular i encara tots esperem un informe detallat dels aconseguiments d’ordre polític, cultural o comercial de les delegacions.
Fer conèixer la personalitat i les inquietuds de Catalunya no és només tasca dels que governen, ni de les dretes ni de les esquerres: és tasca de tots, dins de les naturals limitacions de cadascun. El Govern ha de facilitar aquesta tasca i establir els conductes per canalitzar les iniciatives que permetin mantenir un alt nivell de presència arreu del món. No em sembla que sigui demanar massa. Ei, almenys vist de lluny!.
