Les passarel·les internacionals han parlat alt i clar: Àfrica està més de moda que mai. La raó és que molts dissenyadors no han pogut resistir-se a la atàvica fascinació que les civilitzacions primitives han despertat sempre a la societat occidental.
No fa gaire, Valentino, una important firma de roba, a més de presentar una col·lecció inspirada en les diferents cultures i paisatges africans, va realitzar una campanya al parc Amboseli de Kenia, amb els “masais” (habitants d’un poble de Kenia) com a convidats estrella. Més endavant, Maria Grazia i Pierpaolo Piccoli, els dissenyadors de la firma, van decidir fer un pas més i comptar amb el fotoperiodista Steve McCurry, autor de la irònica portada de National Geographic, “La nena afgana”, enlloc de comptar amb un fotògraf de moda tradicional. Aquests dissenyadors, creuen que la roba és un vehicle per transmetre missatges i busquen reflectir i reconèixer la diversitat existent. Per això van decidir traslladar l’essència i l’esperit de la col·lecció al lloc d’origen.
Aquesta passió per la moda ètnica no és nova i per a molts, la moda exòtica posseeix un transfons que va més enllà del simple univers de la moda. És curiós. És com si les persones busquessin tornar als orígens. Potser realment guardem un sentiment de nostàlgia i trobem a faltar el temps en el que els productes s’elaboraven artesanalment.
El cas és que viatgi on viatgi, sempre trobo carrers plens de botigues carregats de roba ètnica, hippie, o boho chic com n'hi volgueu dir. Així que sí, es tracta d’un estil que marca tendència. El seu èxit és tan clar que s’ha traslladat ràpidament a Internet, on molts emprenedors han optat per obrir botigues online i comercialitzar amb roba d’aquest estil. En general es tracta de productes bastant exclusius, tipus aquests fular de seda on hi utilitzen tècniques manuals per fer-los tots diferents o les grans firmes de roba que opten per vendre les seves grans col·leccions d’estil ètnic a preus alts, evidentment, la moda es fa pagar.
Pel que vaig veient arreu del món, l’estil ètnic es converteix en molt més que una tendència que ha arrasat a les últimes desfilades. Es tracta d’un anhel de tornar cap a una època menys artificial en la que la vida era d’una altra manera i que, amb la distància, tendim a idealitzar. Així, puc entendre que collarets gegants, vestits plens de colors, mocadors de seda amb estampats diversos, no només rendeixin homenatge a la misteriosa Àfrica, sinó que també transmetin el missatge de voler tornar a connectar amb la nostra part més humana.
El meu dubte és: tractem de tornar del que un dia vam fugir? O busquem apropiar-nos d’una altra cultura que no és la nostra? Amb tots i cadascun dels viatges que he fet al llarg d’aquest any me n’he adonat de que és com si intentéssim agafar elements d’una cultura que no és la nostra, d’una cultura a la qual no pertanyem. I ja no només parlo de roba, sinó de decoració, estil de vida, etc.
I tu, què en penses de la moda ètnica?
