Finlàndia: reflexions d’una educació gairebé perfecta

Tot i en plena aventura a Finlàndia, em ve de gust escriure quatre línies de les reflexions que vaig fent mentre les neurones estan en estat de repòs i alhora actives fixant-se en cada un dels aspectes d’una cultura europea que em sembla tant diferent a la nostra.
 
Ara mateix em trobo a Escandinàvia i aquí la gent és totalment diferent a Catalunya. Generalment, són gent tranquil·la. De fet, és estrany trobar algun finlandès que s’obri ràpidament a mi, essent estranger. Finlàndia és un país amb 5 milions de persones i de moment, veig que volen que segueixi essent així. Això no vol dir que els turistes no siguin benvinguts.
 
A Finlàndia hi ha un munt d’activitats per fer, sobretot esports de tot tipus, però sobretot el que més m’ha impressionat ha sigut el nivell d’educació que tenen els nens aquí. He tingut la oportunitat de conèixer un noi finlandès que acaba d’acabar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses i aspira a fer un màster a Harvard. M’explicava que la seva família li donava una importància extrema a l’educació. He indagat més sobre aquest tema i la conclusió és que el sistema educatiu finlandès és l’enveja de tot el món. Durant els últims anys els seus estudiants han destacat en la reconeguda avaluació Pisa que avalua a través de tests estàndards a nens de 15 anys en 65 països diferents.
 
I la meva pregunta és: quines són les raons que fan que Finlàndia tingui la millor educació del món? El mètode educatiu finlandès destaca per diversos elements. El primer d’ells, consisteix en que l’escolarització es produeix als 7 anys, més tard que en molts països europeus. Aquesta decisió s’atribueix a que no és fins als 7  anys quan els nens arriben a una maduresa intel·lectual suficient que els permet assimilar i comprendre tota la informació que van rebent.
 
Una altra de les raons és que durant els primers 6 anys de la primària, els nens tenen en totes o en la majoria de les assignatures el mateix professor, que intenta que cap alumne quedi exclòs. És una forma d’enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat.
 
Fins a cinquè no hi ha qualificacions numèriques, per tant entenc que el que busquen és no fomentar la competència entre alumnes, fet que pot disminuir les seves pressions.
 
A més, segueixen un mètode en el que han abandonat per complet “memoritzar” i fan èmfasis en el desenvolupament de la curiositat, la creativitat i l’experimentació. Creuen que no es una qüestió de transmetre informació, sinó de que aprenguin a pensar. No podria estar-hi més d’acord.
 
La tipologia de classes, lluny de convertir-se en una classe magistral, es converteix en un debat obert on els professors fomenten la participació. Els professors treballen molt en grup amb els seus alumnes creant un ambient relaxat i tolerant.
 
I per últim, podríem dir que l’èxit finlandès es deu a que encaixin tres grans pilars: l’escola, els recursos socioculturals i la família. Els pares són els primers responsables de la educació dels seus fills i complementen l’esforç que es fa a l’escola dedicant hores a jugar amb els seus fills a casa. Creuen que aprendre a partir de jocs educatius, és la millor forma. Sense anar més enllà, aquí també podríem seguir el mateix model d’educació, aquests jocs educatius per a nens en són exemple, és el cas del mètode Montessori.
 
La meva conclusió és que el model finlandès està pensat perquè ningú es quedi enrere, i així esdevé un sistema educatiu que pren atenció a cada petit detall. Després de valorar el seu sistema, crec que el nostre té un gran repte a superar…