Aquests dies, estant ja acabant tots els carnavals que es fan pel món, on tot si val, on tothom potser el què vol, passar-ho bé, sense que deixi de ser un joc, i punt de diversió i de trobada social.
Carnaval, dies de disbauxa, dies de desestrès, dies on tothom es treu els problemes de sobre, i per un dia es disfressa del que sigui i surt al carrer; en forma col•lectius escolars, amistats, etc, i es descarreguin d’energia i fets estressants, per acabar alliberant-se de mals auguris i problemes, durant un petit espai de temps.
La gent es transforma per un dia, cosa que no vol dir, canviïn de vorera ni res, simplement es tracti de diversió pura, jugar a ser el que no un és.
La gent que es disfressa és la força i la màgia de la festa, admirada pels que miren o miren la festa, rere l’asfalt, des de mirador de la vorera, animant i agraint el seu esforç i ànim de participació, que crea unió entre la gent.
Visca la festa de Carnaval – Carnestoltes, una bona i necessària tradició, quelcom tothom n’hauria de participar algun cop o molts més, bona cura humilitat, i a divertir-se.
