Ajudes, quan economia va bé, poca gent la demana, només l’espavilada i ganes de viure del ” cuento “, però en època de forta crisi, hi ha molta més gent que necessiti ajudes.
Hi ha gent que no cobra res i d’altres si però amb càrregues (familiars, fills, despeses vàries, etc), i tots volen ajudes, aquí s’hauria d’ajudar primer, per lògic a qui no cobra res, i després si sobre, a la resta de gent.
El greu dilema és, aquí ajudar a autòctons del país o inclòs a immigrants i o gent de fora que viuen aquí, llavors, entre el factor humanitari, però la majoria pensa primer els de casa i si sobre els de fora, que consideren això no és racisme, si algo classisme, però en bon sentit, qui hem de cotitzar molt aquí per lògica hem de tenir és drets, a parts de les moltes obligacions d’impostos de molts anys.
I el que la gent diu, aquí hem d’ajudar a tothom, i tots països i quan o si anem als altres països i demanem ajudes no ens donarien res, llavors això encara demostra més, que les ajudes en aquest sentit no es pot dir racisme o no, pel fet poder ajudar-los o no.
Llavors sobre tot això jo em pregunto, o a tots països fan mateix i en igual condicions alhora ajudar o no ajudar, o primer els de casa. Si us fixeu, passa similar amb la sanitat, és universal, la paguem nosaltres, i en gaudisquin molts més.
Les coses han de canviar, i que tots països actuïn de la mateixa manera alhora d’ajudar o no a la gent, i no donar la imatge de ” pardillos “, i afavorir al pillatge de gent que vénen a operar-se aquí sense haver cotitzat mai, i o viure d’ajudes sense haver pagat mai res o molt poc.