ODA A LA MORT
=================================
De petit em despertava amb il•lusió,
mirant el sol, que em feia somriure,
La innocència de l’edat,
creiem seríem eterns mortals,
La visa quan van passant anys,
Ens va castigant i posant a prova,
Coses bones, si bé d'altres de dolentes,
Amb les nostres decisions,
marquem el nostre propi destí,
Ens fa a estones dèbils,
Que a curt termini, ens fa més forts,
Però siguem rics o pobres,
La mort ens acaba cridant,
Com més grans ens fem,
Més la sentíem xiular aprop,
Fent-los saber, que tard o aviat marxarem,
Ens ataca amb malalties dures,
Improperis de la mobilització,
Cops de salut inesperats,
O pel desgast del cos que té límits,
Benvolguda sra. Reina de la mort,
Vostè fa respecte, però,
sabem ens acabarem trobant,
Tard o aviat tot arriba,
Com més lluny millor,
Però està clar que el destí,
De la mort, no es pot controlar.
