Està clar, que l’evolució d’ésser animal a racional, suposadament, diferencia l’ésser humà de l’animal en si.
Naixem, sense res, i volem tenir, tot, però la vida fa triar, la volem viure amb humilitat, felicitats I sense moltes complicacions; o fer-se rics aixafant molta gent per fer diners, I tenir molt i que et busquin només pel que tens.
La gent vol ser diferent, no suporta la igualtat sense egos, que realment seria el millor. Penseu que d'ençà que apareix avarícia,cobdícia, i ganes de poder, és quan venen tots els mals, corrupció de tot tipus.
Els que triomfen i sense escrúpols, tampoc arriben a ser feliços, i els que són normals i o humils, i tenen lo just, a la seva manera són més feliços; però llavors també hi ha d’aquests, que per millorar socialment i o tenir contacte (personals, laborals), fan el pilota als risc o diguem gent amb poder econòmic, per poder fer negocis o protegir-se, d’així diem, complaure els rics.
Els rics tenen tant, que molts ni sabem quan, i si fan viatges i tenen luxes, però realment feliços dins humilitat, sense ser classistes, o que només els busquen pel que tenen i en poden aconseguir.
Per tant, sigueu vosaltres mateixos, amb o sense diners, no tingueu por a relacionar-vos-hi, però a l'hora de fer activitats, forma de comportar-se, excés de despeses, qui menys tenim, ens sabem controlar més, i qui més té, gasta més del que necessita, i a vegades per suplir certes i diverses carències.
