Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

Transparència i qualitat democràtica

|

- Publicitat -

La qualitat de la democràcia espanyola s’ha posat en entredit des de fa temps. De fet, només cal llegir o escoltar determinats mitjans de comunicació i adonar-se que hi ha fiscals que es converteixen amb advocats de la Corona (increïble!), o membres dels Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pressionats pels partits perquè actuïn a favor o en contra d’un determinat jutge de l’Audiència Nacional. La coneguda divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) encara es posa en entredit de forma permanent en aquesta Espanya carrinclona del segle XXI.
 
Per si no fos poc, l’Oficina Antifrau de Catalunya presenta aquest final d’any el seu baròmetre 2014 i es posa de manifest la poca confiança que els ciutadans tenen amb el partits polítics i l’administració d’aquest país: més d’un 88% de ciutadans creuen que els seus representants fan menys del què caldria per aturar la corrupció i un 85% creu que els partits polítics són les organitzacions socials on hi ha més corrupció. El 65,5% creu que les administracions públiques són poc o gens transparents i un 48% assumeix que quan una administració –per exemple, un Ajuntament– no atén una sol·licitud d’informació és perquè “té alguna cosa a amagar”. Percepció que possiblement la majoria de nosaltres hem tingut.Les xifres són preocupants perquè evidencien que el sistema té un problema de base, està malalt. El ciutadà no creu en la seva democràcia i, per tant, això és el què explica la desafecció, les altes xifres d’abstenció en segons quins comissis i, també, el vot de castic cap als partits de l’establishment que han fet bones les propostes de formacions dites antisistema. Tot i que l’administració local encara gaudeix d’una certa reputació, sobretot en municipis petits, aquesta tampoc escapa de les queixes.
 
En la voluntat d’afavorir la transferència de coneixement, la universitat ha liderat iniciatives que poden esdevenir interessants per analitzar en quin punt es troba la nostra qualitat democràtica. N’és un exemple el projecte Infopartip@, un producte liderat i iniciat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB el 2012, que un any després va incorporar a l’equip investigador altres vuit universitats (catalanes i de la resta de l’Estat), entre elles la UVic-UCC. D’aquest projecte se’n deriva el Segell Infoparticip@, que enguany arriba a la seva segona edició. Un guardó de bones pràctiques en transparència de les webs municipals de Catalunya, en funció de 41 indicadors que s’han validat com a necessaris per assegurar que els ciutadans poden obtenir digitalment la informació que necessiten de la seva administració local, a la vegada que tenen eines digitals per poder entrar en contacte amb els seus representants polítics.
 
Per a la comarca d’Osona, la bona notícia és que en aquesta onada hi ha una nodria representació de municipis que obtenen el guardó (12). De fet, dos d’ells (les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà) obtenen el 100% de puntuació. I, per primer cop, l’Ajuntament de Vic –després d’un esforç molt important i tenaç d’ençà de la última onada– aconsegueix tenir aquesta certificació amb un 98% de compliment. Per a la ciutat de Vic, immersa de ple en un procés de rebranding també liderat per la UVic-UCC, aquest guardó és un esglaó més en el seu posicionament dins del mapa polític català. Possiblement, l’anàlisi de la transparència digital de les webs municipals no ajudarà a combatre la corrupció de forma directe, però si que és una bona manera de contribuir a la sensibilització (de polítics i ciutadans) que per evitar mala praxis en la gestió pública el primer que hi ha d’haver és claredat en la informació.
 
Claredat i transparència, no només perquè els ciutadans puguin configurar-se, cada quatre anys, la seva opció de vot; sinó perquè també els mitjans de comunicació puguin exercir el paper que els toca a qualsevol democràcia: la fiscalització del poder polític i la configuració de la opinió pública. Recordo el professor Jordi Berrio que, el primer dia de classe a la facultat, sempre deia el mateix: “Qualsevol democràcia avançada necessita de l’opinió pública”. I, al final, d’això tractaInfoparticip@: d’ajudar-nos a tots plegats a conèixer millor els nostres Ajuntaments i fer entendre als nostres polítics que del com informin de la seva feina en depèn el respecte que acabarem tenint pel seu càrrec.

Aquest article ha estat publicat, avui, en l'edició en paper del bisetmanari El 9 Nou.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut