Empresa, comunicació, ‘glocalització’

El context actual obliga a les empreses a estar pendents, en tot moment, dels seus públics objectius. L’empresa, avui en dia, ja no és una organització que camina sola, la qual el seu destí està exclusivament lligat a les actuacions dels seus directius i treballadors. Avui sabem que l’empresa és un actor en un entorn, i que l’entorn afecta clarament el dia a dia de la organització. És per això que, en la postmodernitat, l’empresa no només es veu obligada a reaccionar davant les contingències d’aquest entorn, sinó que també se li demana teixir ponts de diàleg i sinergies amb aquelles organitzacions que conviuen en el seu mateix mercat (o mercats).
 
L’empresa ha de comunicar eficientment i eficaç, sabent que la comunicació és clau per un lideratge efectiu d’aquesta. Per això, el professor James E. Grünig ens parlava de relacions de bridging o buffering en la seva teoria excel·lent de les relacions públiques; possiblement per alguns encara massa normativa, però es tracta d’un posicionament intel·lectual totalment adaptat als temps que corren. Entendre la comunicació de l’empresa d’una forma global, però també conceptualitzar la comunicació en un àmbit més multidisciplinar de gestió i lideratge de les organitzacions, és l’objectiu del Màster Universitari en Gestió Estratègica de la Comunicació i de l’Empresa (DECE).
 
La Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) és un entorn ideal per a poder desenvolupar aquesta oferta formativa. De fet, és la única facultat a Catalunya que integra, en la seva oferta, els estudis de Comunicació, d’Economia i d’Empresa per a poder buscar una interrelació total entre aquests. Per això, un màster oficial d’aquestes característiques, de caràcter professionalitzador, però que a la vegada ha de ser la porta d’entrada als programes de doctorat de les dues disciplines.
 
Les empreses treballen en un entorn tensionat i competitiu. Per això, per fer efectiva una correcte compatibilitat entre vida laboral i formativa, la Facultat ofereix aquest màster de forma semipresencial i a Barcelona. En formació contínua, bàsicament, creiem que la Universitat no reeixirà en la seva voluntat d’obrir-se a tots els col·lectius possibles si no és capaç d’adaptar la seva oferta a les necessitats d’aquests. I, clarament, directius o caps de comunicació són perfils en tensió constant, que sabem que no poden destinar una gran quantitat d’hores a programes presencials. Però, a la vegada, també sabem que són perfils professionals amb altes inquietuds intel·lectuals, i que tenen necessitat de formació constant de la mà dels millors especialistes i, fins i tot, alguns d’ells tenen ganes de fer el doctorat. Un programa com aquest, per tant, també esdevé un complement ideal per aquells perfils executius, MBA, que ara decideixen aventurar-se en l’interessant món de la recerca i l’acadèmia.
 
Tot això en una Universitat que ha apostat per la internacionalització com a base del seu projecte acadèmic i de recerca, perquè entendre els fenòmens econòmics i comunicatius contemporanis no seria possible sense situar-los en la globalitat –per alguns– o la modernitat líquida –per altres–. Sigui com sigui, empresa i comunicació són dos grans àrees de la teoritzada “glocalització”.