Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Carnassa per l’euroescepticisme

|

- Publicitat -

En el darrer número de la revista Sàpiens hi ha un fantàstic reportatge sobre la Pau de Westfalia (1648), i els més de 10.000 delegats diplomàtics que es van concentrar en les ciutats de Münster i Osnabrück per fixar els paràmetres de l’acord que posava fi a la Guerra dels trenta anys i establia les bases de l’Estat modern.

De fet, la coneguda com a Europa westfaliana ha estat la base per entendre la geopolítica fins a l’actualitat, fins que la mundialització regionalitzada va evidenciar que el progrés econòmic implicava que determinats Estats havien de començar a cedir sobirania a ens supranacionals, com la mateixa Unió Europea. Però, aquestes mateixes renúncies també ens van ajudar a configurar la utopia que, en determinats espais geogràfics, els Estats estarien disposats a buscar una major integració política. Aquella famosa “Europa dels ciutadans” avui queda lluny, per exemple. O, l’Acadèmia ja fa temps que ha abandonat la cerca de la pedra filosofal que ens ajudi a entendre l’anteriorment teoritzada “esfera pública europea”.

Publicitat

Els Estats cedeixen sobirania en benefici propi, ja que la classe política actual encara és recelosa de perdre el control sobre les seves fronteres si no en poden treure quelcom de profit. En les darreres hores, dos esdeveniments han posat de manifest que l’Europa política camina amb peus de fang. Per una banda, Donald Trump a la cimera de l’OTAN ha estat capaç d’aprofundir en les desavinences amb els socis per a poder marcar paquet i demanar més inversions en armament, a fi efecte de donar negoci al poderós lobby militar dels Estats Units. Avui, l'OTAN serveix als interessos del govern dels Estats Units que, com ja és sabut, ha agafat la bandera del proteccionisme per cobrar-se favors electorals. El projecte de defensa de la Unió mai ha tingut capacitat per parlar de tu a tu a les grans potències mundials.

Per altra banda, el tribunal d’Schleswig-Holstein ha acceptat extradir el president Carles Puigdemont per un suposat delicte de malversació de fons públics en relació a l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Però, en cap cas accepta que hi hagi delicte de rebel·lió. La causa que comanda el jutge Llarena a Espanya queda desautoritzada per un tribunal alemany i, en consequència, la principal resposta dels líders polítics de la capital ha estat carregar contra el desconeixement de la justícia alemanya, el mal funcionament de les euro-ordres o la invasió de sobirania d’un Estat respecte d’un altre. De fet, alarmants les paraules de l’eurodiputat González-Pons (PPE), que demana suspendre el Tractat de Schenguen a Espanya fins que no es revisi el funcionament de les extradicions entre estats membres. És a dir, ni voluntat de fer autocrítica ni d’entendre que l’europeisme també passa per assumir el repte que des de fora et qüestionin el teu ordre intern.

Europa no podrà assolir la integració política necessària que la faria forta davant dels gegants de la geopolítica mundial (els Estats Units, la Xina…) sense un relleu generacional a la seva classe política que deixi de mirar-se el melic i comenci a entendre Europa com una unitat política única, amb matisos i diversa, però necessitada de parlar amb una sola veu a la comunitat internacional. Entre les imatges de desgovern a la cimera de l’OTAN o la carrincloneria de les reaccions espanyoles al comunitat de la justícia alemanya, és ben segur que els euroescèptics convençuts i declarats deuen tenir carnassa per criticar durant un temps més els fonaments del projecte europeu. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut