Veient la Diada a l’horitzó

Camino pels carrers d’Osona i m’agrada veure tantes senyeres i estelades que pengen dels balcons i les terrasses. Fa temps que m’hi fixo, i tampoc sé ben bé si visc en un microcosmos particular, però la comarca és més independentista que mai. De sempre, el bressol de la catalanitat no s’ha trobat massa lluny de l’ermita de Sant Sebastià, crec; però, ara més que en d’altres moments la comarca deixa entreveure tota la seva rauxa independentista per animar a tothom a marxar pels carrers de Barcelona durant la tarda de la Diada.
 
Que Sant Pere de Torelló s’hagi declarat “territori català lliure” és la punta de l’iceberg. Més enllà de les fotografies i la poesia dels actes polítics d’aquest tipus, la prosa del dia a dia també em confirma que la gent ja en té prou. Més o menys identificats amb l’ANC o l’AMI, la gent al carrer comenta que “potser sols aniríem millor” o, simplement, “que ja paguem massa impostos perquè ara ens hagin d’intervenir la Generalitat”. En moments de complicacions, tot el malestar social surt a la llum i es va amuntegant a la pira, que un dia o altre farem cremar.
 
Jo aniré a la manifestació, de fet acabo de tornar de comprar el meu bitllet d’autocar. Hi aniré convençut com no he estat en cap altre moment, més i tot que en aquella manifestació on també vaig anar a clamar consignes independentistes, però sobretot a expressar el meu malestar per la retallada del Tribunal Constitucional contra el recent aprovat (i mutilat) Estatut. Com vaig sentir dels amics de l’ANC, aquesta serà una marxa “proactiva”, i no pas “reactiva” contra alguna de les males jugades de l’Estat espanyol.
 
700 autocars. La magnitud de la gent que arribarà a Barcelona també és un senyal per valorar la singularitat del moment. I els trens! Sembla evident que tothom vol viure un dia històric, potser no a curt termini, però si que en un futur hom vol recordar que un dia gairebé tot un país va sortir al carrer per reclamar la seva autodeterminació. Fins i tot, em sap greu que més d’un jove pare m’ha dit que, si bé de cor serà a Barcelona no s’atreveix a anar-hi amb un fill gaire petit per por a la multitud. És evident i legítim, i és una llàstima que la magnitud de l’esdeveniment impedirà que més d’un marrec sigui present, encara que no en sigui conscient, en un dia per recordar. En tinc prou pensant que tots ells votarien “sí”.