L’esport de competició és així. Si t’hi poses és per arribar fins al final, el més amunt possible. Després cal saber-ho portar bé, mentre dura i quan arribes a dalt de tot i t’hi has de mantenir.
La cursa pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes és semblant. Amb l’avantatge que partim de zero i tot és possible i tot és engrescador. Partim de zero però tenim antecedents històrics que ens han fet entendre que podem arribar a la màxima divisió. Perquè fa anys Catalunya va ser promotora i fundadora d’algunes federacions esportives internacionals.
Tot allò que ens cal avui és anar sumant punts i poc a poc convèncer-nos a nosaltres mateixos i a l’adversari, n’hi ha un de molt clar en aquest cas, que ho aconseguirem.
Ara fa uns dies vam sumar molts punts. El 8, 9 i 10 de juny, 35.000 persones van passar per Reus amb motiu del II Dia de les Seleccions Catalanes. S’hi van disputar partits internacionals, dels que en vull destacar especialment la victòria de la selecció catalana de corfbol sobre Bèlgica, l’actual subcampiona del món, que jugava amb el seu primer equip al complert. El corfbol és un esport mixte molt interessant i amb molt de futur on des de fa anys Catalunya hi té representació directe i en el qual comencem a destacar fins i tot pels resultats, tot i que el més interessant rau en la normalitat amb la que des de fa 10 anys competim contra seleccions com Anglaterra, Portugal, França, Itàlia i Holanda entre d’altres.
Doncs bé, mentre vam sumar punts a Reus, un dia més tard ho vam fer a Rússia, amb solemnitat, en el marc de la 1a Copa del Món de Futbol Sala (AMF), quan en el primer partit del grup, la selecció catalana va jugar contra l’espanyola i la va derrotar per 5 a 3. Amb total normalitat i amb tota l’oficialitat deguda.
L’AMF és l’Associació Mundial de Futsal (futbol sala), que, com la FIFA, organitza copes i campionats d’Europa i del Món, entre els països membres d’aquest organisme. De fet, la FIFA, la coneguda federació internacional de futbol, va crear el seu comitè de futbol sala posteriorment que es creés l’AMF i tot adonant-se que el futbol sala, parlem clar, era un futur negoci. Però l’AMF ha anat creixent i actualment molts països són membres d’ambdues federacions internacionals de futbol sala, l’AMF i la FIFA. Catalunya, com Gibraltar, per l’oposició del govern espanyol principalment, té vetat l’ingrés a la FIFA. Tot arribarà. De moment, però, que no ens aigualeixin una festa merescuda, som a l’AMF, juguem campionats d’Europa i del Món i hem guanyat a Espanya amb total normalitat. Jugant net.
