Durant aquesta dècada el camí no ha estat fàcil però creiem amb una causa que legalment ens dóna la raó: les federacions esportives catalanes són entitats privades que mitjançant el dret de lliure associació poden ser membres de les internacionals i per tant reconegudes oficialment. L’abril de 2008 hi va haver una sentència que així ho certificà rotundament. El TAS, el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, el màxim organisme judicial a nivell esportiu, va donar la raó a Catalunya en el contenciós amb la Federació Espanyola de Bitlles i Bowling. El jutge va resoldre que Catalunya i Espanya podien conviure dins una mateixa federació internacional al prevaldre la llei de qualsevol federació internacional per sobre de la dels estats. La ley del deporte espanyol doncs, en aquest punt, és paper mullat per molt que vulguin demostrar el contrari. O és que també pretenen tenir la raó davant la justícia mundial?
Però no tot és tant fàcil. La maquinària del govern espanyol i les seves federacions realitzen un joc brut en contra nostre amb constants amenaces, complots amb compra de vots i estratègies il·legals que dificulten avançar. El fet més clar es va produir el 26 de novembre de 2004 en l’Assemblea de la Federació Internacional de Patinatge que va tenir lloc a Fresno, als Estats Units, i on s’havia de ratificar l’entrada de Catalunya. Després d’unes pressions al límit als països que tenien dret a vot –amb el mateix Zapatero trucant a Berlusconi- Catalunya va quedar fora. Les pressions són la seva única arma; ho han fet amb les curses de muntanya on han creat una internacional paral·lela a la que hi havia perquè Catalunya no hi pugui ser present, ho van fer l’any 2006 quan van obligar al jugador d’hoquei patins Miquel Masoliver a anar a un campionat d’Europa contra la seva voluntat o ho han fet recentment, aquest mateix novembre, impedint un Catalunya-Espanya de futvòlei prèvies amenaces de greus conseqüències jurídiques si l’equip espanyol es presentava al torneig.
El camí és llarg però quan creus amb la veritat saps que tard o d’hora tot cau pel seu propi pes. De moment competim al món oficialment amb 20 disciplines: Korfbal, Curses de Muntanya, Pitch&Putt, Físic-Culturisme, Futbol Sala, Futbol Australià, Patinatge, Icestock, Raquetbol, Karate, Twirling, Fistball, Bitlles i Bowling, Ball Esportiu, Rugby Lliga, Fut-tennis, Touch Rugbi, Biketrial, Futvòlei i Tamborí.
I per si fos poc, algú dubte del potencial dels nostres esportistes i els resultats que obtindria Catalunya en un Mundial o Jocs Olímpics? Heu pensat que suposaria per la marca Catalunya competir oficialment? Doncs molts diners i ressò mundial que la faria molt més coneguda. Els grans esdeveniments esportius són seguits per 20.000 periodistes acreditats de 20 països diferents. Calculeu doncs? Tenim la llei del nostre costat, els millors actors, una afició que ho desitja i un país que exigeix llibertat esportiva. Estem a mig camí, a mitja marató. Ens falten 21 kilometres i 97 metres més i no dubteu que guanyarem! Junts, l’acabarem portant!
Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes.
