Vull felicitar públicament al jurat del Premi President Companys per haver atorgat aquest premi al president de
Sóc de l’opinió que els tres darrers guanyadors del Premi, ho han estat amb tota justícia. Tant en Ramon Basiana, president de
En Ramon Basiana , encara al peu del canó, és responsable de bona part de tot aquest nou interès per l’hoquei patins que vivim a Catalunya els darrers tres anys. Ell, la junta de la federació de patinatge i la majoria de clubs i jugadors han fet seu el repte d’aconseguir el definitiu reconeixement internacional i per tots els fets que s’han anat succeïnt han aconseguit que Catalunya sencera s’interessés pel patinatge. Miami, Macau, Fresno, Roma i Recife, al Brasil, són llocs que resumeixen un seguit de reunions, assemblees, fets i competicions que han deixat clara la trajectòria seguida i el camí a seguir.
De l’Oleguer, què n’hem de dir, vista la seva situació, és inevitable destacar-ne la seva valentia i coherència permanents. Sempre hi és quan se’l demana, no cedeix ni ha cedit mai a les pressions i és encara un referent dins el món dels esportistes professionals que saben opinar sense ambigüitats.
Respecte a en Joan Ricart, poc es pot afegir al que ja s’ha dit últimament arran de la notícia del reconeixement internacional de la federació catalana de bitlles i bowling. La seva ha estat una feina ben feta, esgotadora i complicada a nivell personal, que ha destacat per la discreció i l’èxit. Tan ben portada ha estat que, de moment, el recurs presentat per la federació espanyola ha estat rebutjat per la pròpia federació internacional. Ara el TAS, el tribunal internacional de l’esport, aquell tribunal que va fer repetir l’assemblea de Fresno, és qui, davant la demanda de la federació espanyola contra la federació internacional de bowling, tindrà la darrera paraula. Sabem que el govern espanyol i no la federació espanyola és qui està dirigint les pressions per enderrocar tota la feina feta. És com ha estat sempre, des de Madrid i amb diner públic, molta part d’aquests de procedència catalana. Es financen actuacions polítiques contra una part del seu estat, contra una part dels seus administrats, en aquest cas, els que volem seleccions catalanes. Sabem que defensar els interessos dels catalans és vist com una traïció des de Madrid.
Ho sabem, i en Joan Ricart també ho sap i ho sabia. Per això aquest premi i per això aquest nom, President Companys.
