No sóc president de cap club de futbol ni tinc veu ni vot a l’assemblea de la Federació Catalana de Futbol, però si ho fos i en tingués, no dubtaria a fer-ne ús per deixar constància de la bona feina feta pel seu president, en Jordi Roche, en relació a la defensa de la selecció catalana i el dret al seu reconeixement internacional.
Ha estat amb ell que hem pogut veure la selecció catalana formant darrera una pancarta amb l’inscripció “Una Nació Una Selecció” i lluint a la samarreta l’escut de les seleccions catalanes sense pors. Ha estat amb ell que la federació ha plantat cara a la federació espanyola amb motiu de les traves i prohibicions imposades per a l’organització dels partits internacionals de la selecció catalana, i és amb ell que hem pogut parlar del futur del futbol català amb la complicitat suficient i imprescindible de qui ambiciona el màxim per a l’esport català.
Sóc conscient que el dia a dia de clubs i federacions; no ens enganyem, com el de la majoria de nosaltres; passa per trobar el temps per a sol•lucionar qüestions bàsiques. Però això no treu la necessitat, sinó que la fa encara més convenient, de tenir grans objectius a mig i llarg termini que donin sentit a la feina diària. La participació oficial de les seleccions catalanes a les competicions internacionals és, evidentment, un d’aquests objectius, que amb en Jordi Roche hem pogut compartir aquests anys.
En Jordi plegarà enguany com a president de la FCF per motius personals i, tot i que em sap greu, poc hi puc dir. Ara bé, sí que em toca demanar que el futur president de la federació catalana de futbol comparteixi amb en Roche, amb mi i amb tanta gent d’aquest pais, l’esperança i la il·lusió de veure algun dia la selecció catalana jugant un campionat del món. I és que el cim només el fa qui el desitja, somnia, prepara i treballa.
Junts l’acabarem portant
