Ja érem legals i ho continuem sent. Efectivament, allò que portem anys i panys defensant i explicant en multituds de debats, conferències, taules rodones, articles: ‘’que les seleccions esportives catalanes i el seu reconeixement internacional, és un fet completament legal i ajustat a dret’’, finalment ha estat reconegut, avalat i sentenciat per la màxima autoritat esportiva internacional, el TAS, el Tribunal d’Arbitratge Esportiu.
La sentència d’aquest alt tribunal, tribunal ad hoc específic per a les qüestions esportives, que fou dictada el passat 23 d’abril (ves quina agradable coincidència que fos el dia de Sant Jordi) té una transcendència jurídica importantíssima, crea un precedent jurídic històric i marca la doctrina a seguir en el futur. Realment aquesta sentència suposa un abans i un després en el món de les relacions internacionals esportives. M’estic referint a la sentència del TAS, CAS 2007/A/1424. La referida Sentència Arbitral resol l’apel•lació instada per la Federación Española de Bolos, que al•legava que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling no podia ser admesa com a membre de ple dret per part de la Federació Internacional, amb l’argument que la llei espanyola no ho permetia (Ley del Deporte 10/1990 ); que els estatuts de la FIQ, la federació internacional, només admeten una federació per Estat i que la Federació Espanyola tenia un dret de vet a l’admissió de la Federació Catalana. Tots aquests arguments han estat desestimats per la sentència del Tribunal Arbitral de l’Esport.
La sentència, afirma taxativament que:
A) no pot existir un dret de vet d’una federació respecte d’una altra, en aquest cas de la federació espanyola respecte a la catalana.
B) que la llei espanyola no és d’aplicació i no s’ha de tenir en compte en aquests afers esportius.
C) i finalment, afirma rotundament, que els Principis Generals del Dret Esportiu no contemplen de cap manera l’exclusivitat de la norma d’una federació per Estat.
És a dir, la sentència del TAS avala jurídicament la possibilitat de que existeixi més d’una federació en el si de la federació internacional per Estat, i posa els clars exemples de federacions com l’anglesa, la gal•lesa, l’escocesa i la de Gibraltar, per exemple, que pertanyen al mateix Estat de la Gran Bretanya.
La sentència del TAS, estableix el concepte que les federacions esportives catalanes són entitats jurídiques de dret privat, i consagra el principi del dret fonamental a la lliure associació de les persones i entitats, en aquest cas en el si de les federacions internacionals. S’ha acabat per sempre l’argument esgrimit que érem il•legals, que les federacions catalanes no podien ser reconegudes internacionalment perquè era un fet contrari al dret espanyol, que només hi pot haver una federació per Estat, i allò tan recurrent de “que la parte no puede enfrentarse al todo”. Tot això s’ha acabat!
Ara se’ns obren nous objectius i noves vies per explorar. Amb la voluntat de les federacions catalanes no hi ha res impossible. Érem legals abans i ho continuem sent ara més que mai.
Junts l’acabarem portant!
