….dissabte 24 de maig, a les 7, al Camp Nou, amb la família , a veure el Catalunya-Argentina….i dues setmanes després, el dissabte 7 de juny, cap a Girona a viure la tercera edició del Dia de les Seleccions Catalanes, amb un Catalunya-Anglaterra, un Catalunya-Portugal, un Catalunya-França, un Catalunya-Tunísia i un Catalunya-Euskadi, entre d’altres. Ben pensat, entre mig podria escapar-me a Sant Joan Despí el dia 26 a veure un Catalunya-Brasil d’handbol femení…i així completaria unes setmanes de “normalitat esportiva” com a seguidor català….
No hi ha ficció. Tot això s’esdevindrà en les properes setmanes. Fets reals que ens apropen, pas a pas, a l’objectiu final del reconeixement internacional de l’esport català.
Vull seleccions catalanes, oficials i reconegudes, i no per a jugar únicament partits amistosos, és una evidència. Però per arribar-hi, superada ja l’etapa de les seleccions autonòmiques com a “leit motiv” de l’existència de les seleccions, ens cal passar l’etapa, inevitable, mentre no arribin més reconeixements, dels partits amistosos, de nivell, si és possible, en aquells esports on encara no hem aconseguit el reconeixement internacional.
Malgrat ser amistós, el proper Catalunya-Argentina de futbol, al camp d’un dels quatre clubs de més renom mundial, no deixa de ser un súper-partit, que si el traslladéssim a l’Argentina o a molts altres indrets del món, seria una notícia esportiva de primer ordre.
Quan el futur reconeixement internacional de les nostres seleccions està sobre la taula, i us puc assegurar que hi és, l’assistència a aquests partits i l’interès que desperten, són dades que s’analitzen amb lupa i que entren a formar part del dossier d’admissió. Que la mitjana d’espectadors, als partits amistosos jugats a casa, d’una selecció com la catalana, que no està reconeguda, se situï entre les tres més altes del món, és un argument de pes innegable.
El proper dissabte 24, jo seré al Camp Nou, amb la vista posada en un futur a tocar, si volem tots i tots juguem, on podré veure un Catalunya-Argentina en versió oficial.
Junts, l’acabarem portant!
