Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Any de jocs

|

- Publicitat -

Any de Jocs, de Jocs Olímpics i de molts jocs de mans perquè certs temes no avancin més del que toca. Podria ficar-me en qüestions no esportives, traspàs de rodalies, gestió de l’aeroport de BCN, publicació de les balances fiscals i els papers de Salamanca entre d’altres, però no em pertoca i em limitaré a l’esport.

La voluntat de l’esport català, del seguidor català, envers el reconeixement internacional, és prou clara. A Bilbao en vam tenir una mostra en pantalla gegant. L’èxit de la convocatòria i la importància i el seguiment que van donar al partit i a la reivindicació els mitjans de comunicació parla per ell sol.

Publicitat

Però a Pequín no hi serem, i ja hauran passat 16 anys des dels Jocs de Barcelona l’any 1992, que van obligar, per la pressió popular, al Sr. Samaranch a assegurar als passadissos que el 1996 potser hi podríem tenir algun tipus de participació. La realitat fou que, lluny d’això, l’expresident del CIO, va intentar assegurar-se en els seus darrers dies com a President, que mai més nacions sense estat poguessin ésser admeses al si del CIO. Per fer-ho va proposar una modificació de la Carta Olímpica que cercava impedir que aquells països i nacions que no estiguessin reconeguts per l’ONU, poguessin veure reconegut el seu comitè olímpic nacional, contràriament a una pràctica habitual fins aleshores. La modificació de la Carta Olímpica va ser, a més a més, recomanada i seguida per diverses federacions internacionals. L’esperit del fundador del moviment olímpic modern, el Baró de Cobertin, que sempre havia maldat perquè els Jocs i tot el seu funcionament i reglament fós independent del poder polític, va quedar fet miques per un altre esperit, el d’un català, precisament, que pel que fa a l’esport, mai no ha exercit veritablement de seguidor català ni de defensor de les seleccions catalanes.

El moment dolç del partit de la selecció catalana de futbol contra la basca, i el fet, políticament important, que els tres responsables màxims de l’esport a Galícia, País Basc i Catalunya, firmessin un acord de col·laboració i de reivindicació conjunta en favor del reconeixement de les respectives seleccions nacionals, em va fer pensar amb en Samaranch . Vull creure que mai més no seran catalans els que frenaran el nostre reconeixement internacional com a país esportiu i que tothom amb responsabilitats en l’àmbit de l’esport català sabrà posar-hi el seu gra de sorra per continuar avançant de debò.

Que el 2008 sigui un any de grans salts qualitatius. Els cada cop més nombrosos seguidors de les seleccions catalanes, ho desitgem de tot cor.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut