"¡Coño! Sr. Jiménez, ¡usted y su buena fe!; ¿no dejé bien claro hará cosa de un año que de enfrentamientos de nuestros deportistas con los gibraltareños, no tenía que celebrarse ni uno solo? ¿no entiende usted que la unidad de nuestra madre patria está en juego? ¿Que ahora son ellos y después vienen los catalanes? ¡Nunca jamás voy a dejar que nuestra nación se enfrente a una de sus partes! Y Gibraltar y Cataluña son más españolas que Toledo, no lo olvide"
M’imagino perfectament aquesta conversa en algun despatx del Ministeri d’Exteriors espanyol pocs dies després que la premsa difongués la participació de la selecció espanyola de Bowling, a Mersin, Turquia, del 27 de març a l’1 d’abril, al mateix campionat internacional, no amistós, on també hi participà Gibraltar.
L’any 2006, en aquest mateix campionat, algú (CSD) va evitar a darrera hora la deshonra de veure jugar el tot amb el no res. Enguany, però, en Jesús Gómez, en Javier Moreno, la Sandra Torrents i la Dulce Fernández, representant a Espanya, es van enfrontar a l’equip gibraltareny format per en Charles de la Rossa, en Graham Coles, la July Jackson i la Charly Clark, així com a 10 seleccions més. A la classificació final per equips, Espanya va quedar 5a i Gibraltar 11a, fet que de ben segur va servir perquè el Sr. Jiménez esbufegués un pel més tranquil.
La lògica s’ha imposat? Allò que el Consejo Superior de Deportes espanyol, CSD, volia evitar com fos fins a convertir-ho en norma, se n’ha anat en orris. Algú ha vist, ells diran que s’ha il·luminat, que no passava res deixant participar Espanya a la mateixa competició que Gibraltar, que el món no s’enfonsava, que Gibraltar seguiria essent britànica i que al govern espanyol ningú no hauria de dimitir i que l’oposició seguiria fotent, permeteu-me l’expressió, els mateixos crits desesperats.
No ens enganyem, no és un canvi d’actitud. Com a molt, els quatre membres de la delegació espanyola, que deurien estar amb l’ai al cor de les ganes que tenien de poder participar, li deuen un favor al Sr. Jiménez.
