Estic segur que coneixes molta gent que pensa que ha fracassat a la seva vida només per què no tenen un títol universitari sota el braç. La veritat és que no sé si el propietari de Zara, Amancio Ortega, va estudiar massa però sí que tinc clar que s'il·lusionava per tot allò que feia i que estimava el seu treball. Tanmateix, hi ha molts nens, estudiants i treballadors que perden temps i incomptables energies pensant aspirtat a tot allò que no tenen, pensant créixer professionalment.
Per què els nens no estudien i els joves no estimen de veritat, encara que sàpiguen fer-se petons? Hem fracassat com a societat? És quelcom generacional?. Els adults només ens preocupa que volen ser els nostres fills i familiars quan siguin grans. Jo si fos d'aquests menuts els contestaria: Què vols ser tu avui? Ets feliç? Gaudeix-ne.
Jo no crec que el que falli avui sigui l'escola ni el treball, falla la il·lusió. No crec que sigui important fer coses grans, sinó convertir en gran tot allò que fem. És millor que augmenti la nostra profunditat en cada moment, la intensitat d'uns minuts o hores d'estudi… millor créixer endins que amunt. Si estudies ” per ser algú” diferent d'allò que ets avui, únicament per això, perds el temps. La única finalitat d'aquesta terra és ser feliç, donar-nos als altres. Ningú estima més que qui dóna.
Només la voluntat, la constància i la perseverança mantenen la il·lusió. Si no ens refiem dels nostres fills, no faran res digne de confiança o creuran que no poden fer-ho; perdran la il·lusió d'il·lusionar els seus pares.
Hi ha moltes persones equivocades que no saben veure les oportunitats que tenen al voltant de fer el bé, de viure intensament. Cada matí, quan comences la jornada, s'ha de procurar buscar la manera de ser feliç amb la resta amb tot allò que facis. Arreglant telèfons, pintant parets, escoltant problemes dels altres…
Per què hi ha fracassos als pobles? Ens falten mestres que il·lusionin els nens i nenes. No cal voler fer el bé a tothom, sinó intentar que tothom que se t'acosti s'aporti quelcom de bé només per estar amb nosaltres. Si algú manté una il·lusió – pintar quadres, per exemple- encara que estigui a la presó, no li pots treure els pincells, ensenya-li a esperar la llibertat, a seguir les normes del centre penitenciari, però pintant. El seu èxit professional només rau en ser un bon pres i un bon pintor.
Si estàs en una empresa que no t'agrada, millora-la, fes com si fos teva, aporta lo millor de tu als teus companys/es. Si vols, creix, estudia més, però viu il·lusionat cada dia. L'èxit professional no està en el càrrec, sinó en el mode, en la teva manera de treballar. L'objectiu del treballador és portar diners a casa, per això treballem. Per aportar quelcom allà on tenim la vida. El treball no ens fa lliures, com posava als camps de concentració del nazifeixisme. Si la teva vida és el treball, et falta família. Si treballar et roba temps pels teus, frena, prén-t'ho d'una altra manera.
Els estudis formen, encara que no sigui per a treballar de “lo teu”. Prepara la teva disciplina, capacitat de treball. No s'ha de créixer professionalment per a ser feliç, potser cal ser feliç per a créixer. Cal aprofundir amb allò que es té, que no se'ns passi la vida volguent arribar on no podem, sense adonar-nos que ja ets allò que sempre volies ser, gaudint cada instant, per cada cosa que tens. Sigues feliç! Amb tot, amb cada cosa, cada moment, i faràs feliç a molts, encara que no t'agradi estudiar. Encara que la teva feina sigui només netejar. Per què val més fer feliç als altres, que res més.
