En motiu de les eleccions al Congrés dels Diputats, he sentit a parlar molt sobre religió i política, sobre l'encaix dels posicionaments polítics al fet religiós.
Penso que cal definir alguns extrems i parlar amb la terminologia apropiada, penso que això ens farà un xic més lliures a l'hora d'opinar. El fet religiós penso que és una qüestió important, una esfera de les persones que afecta de manera ingent en la configuració de la societat i els seus valors. Per això, penso que, entre tots, hem de definir com s'aborda aquest fet religiós, com es regula i com se li dóna un encaix eficient a la legislació i al debat polític.
Penso que la resposta apropiada és molt senzilla, el fet religiós no necessita ni debat, ni encaix polític ni necessita una Estat que vetlli per ell, ni tan sols que el reguli.
Modestament, crec que el fet religiós només necessita de l'Estat allò que necessiten els sindicats, els organitzacions, els moviments i totes aquelles agrupacions civils que vetllen per quelcom (interessos, lluites, objectius, reivindicacions i creences), una legislació general, ja existent, que garanteixi i protegeixi l'exercici de la llibertat religiosa en els respectius llocs de culte, res més.
Actualment, segons preveu la Constitució Espanyola de 1978, l'Estat espanyol és un estat aconfessional, és a dir, l'executiu té la potestat de relacionar-se amb les religions majoritàries a Espanya i pot establir pactes i oferir-los finançament (l'antítesi de l'Estat Laic) i no se n'està de fer-ho. Per això, estableix un Concordat amb l'Església Catòlica i ofereix la possibilitat al contribuents de finançar-la a través de la declaració de renta anual.
També l'Estat ha signat diferents acords de cooperació, el primer d'ells a través de la Llei 26/1992, de 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de Cooepració de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya. Amb la comunitat jueva a partir de la Llei 25/1992, de 10 de novembre, per la qual s’aprova l’Acord de cooperació de l’Estat amb la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya i, finalment amb la comunitat dels evangelistes, a través de la Llei 24/1992, de 10 de novembre, per la qual s’aprova l’Acord de cooperació de l’Estat amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya.
El Concordat de l'Estat Espanyol i el Vaticà actualment està regulat a través d'un text reformat el 1979. El 3 de gener de 1979, l'Estat Espanyol signa amb l'Església Catòlica quatre acords on s'estableixen diferents prerrogatives a favor d'aquesta confessió religiosa (financers, fiscals, morals..) i es fixa la influència de l'església en els centres docents públics. Aquests acords entren en contradicció amb els principis generals d'un estat neure i laic però són legals per què l'Estat és aconfessional.
Honestament, aquest marc legal suposa una intromissió de l'Estat en el fet religiós alhora que el regula, aquest context no és el propi d'un estat laic així que no veig inconvenient en una transició cap a l'Estat laic i, en conseqüència, la derogació expressa d'aquesta legislació i que l'Estat s'ocupi d'allò que li és propi sempre que mantingui i protegeixi la llibertat necessària pel desenvolupament del fet religiós, com no pot ser d'altra manera.
En qualsevol cas, és un debat obert i la resposta no és mai senzilla, en qualsevol cas, no el perdem de vista i parlem-ne obertament, sense tabús ni prejudicis, segur que en sortirem guanyant.
