Opinió amb independència. Dimarts, 21 de novembre de 2017 08:44 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xevi López i Cadena


Divendres, 20.10.2017. 10:00 h

Estàs detingut!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Les darreres setmanes i els darrers mesos, en motiu del procés d'autodeterminació que impulsa el Govern de la Generalitat conjuntament amb la societat civil, la celebració del referèndum el proppassat 1 d'octubre, les càrregues policials de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat el dia de la convocatòria i, en gran mesura, els dies previs a la cita, han suscitat multitud d'inquietuds jurídiques que gràcies als professional del món del dret, l'associació Drets.cat així com una infinitat d'operadors jurídics especialitzats, han anat posant llum a multitud d'ombres que, òbviament, existeixen en la majoria de ciutadans i ciutadanes que no disposen de coneixements jurídics.

En algunes de les píndoles jurídiques (deixeu-m'ho dir així) que he anat llegint els darrers dies i en algun escrit que he tingut oportunitat de participar, es parlava de la figura de la detenció, una actuació normalment exercida per les autoritats policials però que, en realitat, està habilitada a qualsevol "particular", ciutadà i ciutadana en general, en casos taxats, molt concrets i de caràcter estrictament potestatiu per part de qui ha de practicar la detenció.

Aquesta actuació està prevista a la Llei d'Enjudiciament Criminal (L.E.Crim) concretament en el seu article 490, que preveu el literal següent:

" Qualsevol persona pot detenir:
1r. El qui intenti cometre un delicte en el moment d'anar a cometre'l.
2n. El delinqüent in franganti.
3r. El qui fugint d'un establiment penal en el qual es trobi extingint condemna.
4t. El qui fugi de la presó en la qual estigui esperant la translació a l'establiment penal o al lloc on hagi de complir la condemna que se li hagi imposat per mitjà d'una sentència ferma.
5è. El qui fugi en ser conduït a l'establiment o el lloc esmentats en el número anterior.
6è. El qui fugi estant detingut o pres per una causa pendent.
7è. El processat o el condemnat que estigui en rebel·lia."


Seguidament, l'article 491, imposa una obligació que cal tenir en compte pels particulars que practiquin una detenció en un dels supòsits anteriors, i preveu:

"El particular que en detingui un altre ha de justificar, si aquest ho exigeix, haver obrat en virtut de motius racionalment suficients per creure que el detingut es trobava comprès en algun dels casos de l'article anterior"

Aquests dos articles, per tant, habiliten a qualsevol particular a practicar una detenció sempre que el context sigui emmarcat en algun dels 7 supòsits previstos per la norma i que es procedeixi a la justificació preceptiva de l'actuació davant la persona detinguda. Un cop practicada la detenció amb seguretat pròpia i de terceres persones, caldrà avisar els cossos de seguretat per què procedeixin al seu trasllat a comissaria, si es considerés oportú en aquell moment i circumstàncies.

També cal deixar clar, que la Llei habilita la possibilitat de detenció, en cap cas és una obligació pels ciutadans (a diferència de la policia que sí que té aquesta obligació). Així mateix, abans de practicar una detenció cal valorar si aquesta es pot practicar amb facilitat, amb possibilitats d'èxits i valorar els béns jurídics en joc, és a dir, la pròpia seguretat, la de tercers així com la d'altres béns jurídics que puguin resultar lesionats, amb un judici de proporcionalitat imprescindible. En el cas de mínim dubte, atès que la detenció és potestativa per part del particular, el més sensat i segur serà comunicar la circumstància a l'autoritat policial per què siguin ells qui la practiquin amb condicions de seguretat.

Per a definir les diferència principals, només ens cal seguir l'articulat de la Llei, per veure que el que configura com una possibilitat de detenció per part dels ciutadans, es configura com una obligació per part de l'autoritat o agents de la policia judicial. Per això, l'article 492 L.E.Crim preveu:

"L'autoritat o agent de la policia judicial té la obligació de detenir:
1r. Qualsevol que es trobi en algun dels casos de l'article 490.
2n. El qui estigui processat per un delicte que tingui assenyalada en el Codi Penal una pena superior a la de presó correccional.
3r. El processat per un delicte que tingui assenyalada una pena inferior, si els seus antecedents o les circumstàncies del fet fan presumir que no compareixerà quan el cridi l'autoritat judicial.
Del que disposa el paràgraf anterior se n’exceptua el processat que presti a l’acte una fiança suficient, segons el parer de l’autoritat o l’agent que intenti detenir-lo, per presumir racionalment que compareixerà quan el cridi el jutge o el tribunal competent.
4t. El qui estigui en el cas del número anterior, tot i que encara no es trobi processat, a condició que concorrin les dues circumstàncies següents:
1a. Que l’autoritat o l’agent tingui motius racionalment suficients per creure en l’existència d’un fet que presenti els caràcters de delicte.
2a. Que en tingui també de suficients per creure que la persona que intenti detenir va participar-hi.


Per últim cal aclarir que el concepte de retenció no existeix com a figura jurídica reconeixible, atès que la Llei d'Enjudiciament Criminal només empra aquest terme per la retenció de de documentació, efectes, permisos, peces de convicció... no es preveu en cap moment com a terme jurídic útil i vàlid, la retenció de persones, per molt que a nivell lingüístic pugui suposar més escaient.

És més, no només la "retenció" és una figura no prevista a la normativa sinó que el Tribunal Constitucional, no ha admès la figura de la retenció policial ni ciutadana. Segons sentència publicada en motiu d'un recurs d'empara, el Tribunal estableix que no es poden trobar zones intermitges entre la detenció i la llibertat, amb això desestima que les autoritats (ni els ciutadans en els termes comentats) puguin practicar retencions.

La detenció simplement és una situació de fet, sense matisos, que es produeix quan una persona "es veu impedida per autodeterminar per obra de la seva voluntat una conducta lícita"  i no quan l'agent policial li comunica al individu en qüestió la seva detenció, així es desprèn de la pròpia sentència.
És més, el Tribunal qualifica la "retenció" com una indeguda restricció de la llibertat recollida a la Constitució, és a dir, els ciutadans només poden estar detinguts o en llibertat.

La Sentència de referència, per qui la volgués confrontar, és de 10 de juliol de 1986, així que l'exclusió jurídica del concepte de retenció no és de fa quatre dies. (Sentència 98/2016, de 10 de juliol de 1986 (Publicada al BOE número 175, de 22 de juliol de 1986)
Enllaç a la sentència: http://hj.tribunalconstitucional.es/docs/BOE/BOE-T-1986-19906.pdf

lectures 588 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Xevi López i Cadena

Xevi López i Cadena logo rss

Investigador en formació en Contractació Administrativa per la Universitat de Girona Twitter: @xevilopez

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


De Santi el 20.11.2017 a les 19.17 h a:
El quart poder


De Ramona el 19.11.2017 a les 22.51 h a:
El quart poder


De Olga Boix el 19.11.2017 a les 22.24 h a:
El quart poder

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.