El 16 de gener de 1945, Adolf Hitler es trasllada al 'Führerbunker”, el refugi que es fa construir per evitar trobar-se amb la mort en forma de bomba caiguda del cel. Des d'allà, lluny de les multituds festives que el solien envoltar fins que la guerra se li va girar en contra, intenta controlar les divisions que encara li queden.
Gairebé 70 anys després, un altre cap d'executiu d'un estat europeu opta per la mateixa estratègia: per evitar els bombardejos de la premsa -i sobretot de la població, que avui ja ha fet la primera mobilització-, Mariano Rajoy s'amaga al búnker, on governa. No fa soroll. Dia rere dia calla. Com Hitler durant els últims mesos.
Només una diferència: Hitler, just abans d'haver de patir la humiliació de ser eliminat per l'enemic -els aliats-, va beure cianur per acabar amb la seva vida. Rajoy ni ho ha fet, ni es preveu que ho faci -fins i tot després del nou episodi de filtracions del cas Bárcenas. Esperarà a que arribi l'enemic -la justícia, o fins i tot la Unió Europea-. I si per casualitat no arriba, no s'haurà suïcidat en va.
Ara bé, la imatge de Rajoy a escala internacional cada vegada s'està enfonsant més. I com més s'enfonsi, més crèdit guanyaran els moviments que s'enfronten a l'establishment espanyol. Entre ells, el moviment sobiranista català. Amb el final de Hitler, va arribar una Alemanya completament nova. I va arribar la pèrdua immediata dels territoris que controlava. El final de Rajoy -sumat a una economia que és una bomba de rellotgeria- podria suposar el mateix.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
