Fent-se valedor de les essències de la Pàtria, Artur Mas ha estampat avui divendres el segell dels comtes-reis de Barcelona en la missiva que ha enviat al galop dels temps i pels temps cap a la Gran Castella. El poble passa gana, i la il·lusió semblava haver-se desvirtuat en la ràbia i la desesperació de l’oportunitat perduda.
Però finalment Artur Mas ha redactat la carta. I hi ha adjuntat l’informe del CATN del qual ens parlava ahir en Guifré. Ben calent, acabat de sortir del forn. En un castellà d’aquells “para que nos entiendan bien”, Mas ha relatat de president a presidente tot allò que ha conduit Catalunya a la situació en la que ens trobem ara i que justifica la petició d’una consulta. Tots els fets des de l’aprovació de l’Estatutet, la ribotada dels governs i el TC. La manifestació del 2010, la del 2012, i les eleccions del 25N.
Ens trobem davant de l’hora de la veritat, ciutadans i ciutadanes; la prova del cotó, diputats i diputades del Parlament Català, escollits democràticament per a un encàrrec ben concret. Mas demana diàleg a Madrid per a poder fer una consulta legal i pactada de la manera que s’acordi. Hi ha marc legal per fer-ho. Tot és qüestió de voluntat. Ja sabem però, quina serà la constitucional resposta.
El que faci a partir d’ara cadascú el retratarà als ulls de la Història per sempre més com a heroi o com a traïdor. El poble no perdonarà aquells que advoquen per una consulta legal i acordada quan Espanya digui que no, i ho vulguin deixar córrer o ens diguin que “lògic, era il·legal”. Tampoc els que no volen ni en pintura unes plebiscitàries o una DUI, els mateixos també que tenen fòbia a veure publicada en algun mitjà una instantània victoriosa, només perquè també hi apareix algú de CiU. Què dirà tota aquesta gent quan Espanya doni el seu darrer NO? El poble ho té clar, el govern hi va arribant.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
