“Algú imagina en una candidatura Artur Mas, Oriol Junqueras, Joan Herrera, David Fernàndez, Josep Maria Vila d'Abadal o Ernest Maragall, i en què fins i tot tinguessin cabuda Teresa Forcades, Arcadi Oliveras, Joan Carretero, Uriel Bertran, Alfons López Tena, amb tot plegat encapçalat per algú de consens, com ara Carme Forcadell -com proposa l'alcalde de Vic?”
Fa només dues setmanes aquest bloc especulava sobre la possibilitat d'una candidatura unitària amb tots els peixos grossos de les formacions sobiranistes en cas d'eleccions plebiscitàries. És una via que, com vam comentar, garantiria que la majoria pro-independència al Parlament de Catalunya fos folgada i que els dos terços de diputats a la cambra (és a dir, 90 escons) fos a l'abast. Per què? És obvi que la ciutadania està farta de personalismes, d'actituds per sobre de tot partidistes, de benefici propi en última instància, i de baralles sobre la forma entre partits que busquen el mateix -o si més no, el mateix, fins a un cert punt -dret a decidir.
Es pot al·legar que és inviable ja que la diversitat d'opinions dels partits faria la candidatura un guirigall, però la proposta es basaria en una llista únicament i exclusiva per unes eleccions plebiscitàries: és a dir, confeccionar unes llistes unitàries, eleccions, asseure's un parell de sessions al Parlament i votar una Declaració Unilateral d'Independència. Unes plebiscitàries amb una multitud de partits pel 'sí' provocaria que alguns defugissin la idea de Mas de fer unes eleccions recreant un referèndum -és a dir, només per a alguns serien plebiscitàries; seria legítim no entrar en el joc, com potser ICV faria. A més, molts electors independentistes indecisos es decantarien per l'abstenció o el blanc en senyal de protesta o donarien el sufragi a algú que no arribaria al mínim de vots per entrar a la cambra catalana. El 2012 els 40.000 vots a SI i els 33.000 de la CUP a Lleida, Tarragona i Girona van ser estèrils; i el 2010 els 40.000 de Reagrupament i els 15.000 de SI a Lleida i Girona també van ser intrascendents.
L'afirmació matussera d'El Mundo d'aquest diumenge que els principals partits autodeterministes estan organitzant una candidatura unitària, doncs, no és com a idea, gens dolenta, si del que es tracta és de reunir els màxims diputats favorables a la independència. No seria estrany que hi hagi hagut converses en aquest sentit. Ara bé, el fet que Oriol Junqueras s'hagi estat mofant de la notícia durant tot el dia respon a la pixada fora de test que és afirmar que Mas, Junqueras, Pep Guardiola i Joaquim Nadal seran els quatre primers de la llista. Salta a la vista que mai hi haurà quatre homes ocupant els quatre primers llocs. Per què… se suposa que és a la circunscripció de Barcelona? Se suposa que s'ignora que la llei de la paritat a les llistes amb la seguretat que la Junta Electoral invalidaria la candidatura? Se suposa que Quim Nadal és independentista? Per sobre de tot, Junqueras continua també amb l'estratègia de no desviar l'atenció en ple compte enrere per trencar negociacions amb Espanya a 72 dies perquè el termini s'expiri. L'últim que ha desviat l'atenció i ha intentat ridiculitzar el procés ha estat aquest diumenge El Mundo; el penúltim va ser Duran amb la seva falsa amenaça de la Declaració Unilateral d'Independència a Rajoy, tal com hem comentat aquesta setmana.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
