L'allau de declaracions d'un i altre bàndol sobre el conflicte Catalunya – Espanya no fa cap bé a les relacions entre uns i altres. El govern de Rajoy, Zapatero, Mas i els seus consellers, la classe política catalana, personalitats relacionades amb la Unió Europea… Tothom hi diu la seva, com comentava en l'últim article el Dietari 2014, i pocs ho fan sense cap intenció.
És clar que l'estratègia de Madrid és l'asfíxia econòmica, la marginació institucional i el desmentiment de tota singularitat catalana. Això, combinat amb el bombardeig de crides a la unitat de la nación i a la imbecil·litat de desitjar la independència catalana que apliquen els peixos grossos de l'establishment. Tot plegat és un intent de desgastar Catalunya i fer fugir del cap la idea de la sobirania podríem dir que a la força, no per la via de la persuassió subtil, un tracte diferenciat o uns arguments en positiu per quedar-se. El problema és, precisament, que volen imposar la ideologia de la unitat espanyola a la força, sense deixar-se estimar. Conseqüència: fàbrica d'independentistes -l'efecte contrari al desitjat. Les generacions que vénen jutjaran els actes de l'Espanya de principis del segle XXI envers el catalanisme.
Pel que fa al front independentista, l'altre protagonista del bombardeig mediàtic, l'estratègia és la del diàleg de portes enfora mentre per dins es prepara la consulta ja assumint el 'no' espanyol. Mentrestant, per crear caldo de cultiu i sumar suports per la causa -a banda de tenir arguments a Europa- es denuncia absolutament tota actitud espanyola que perjudiqui al país. El problema en aquest cas, és, que el conflicte s'enquisti i el bombardeig de greuges espanyols sigui massa freqüent i repetitiu. Conseqüència: els indecisos s'estan decidint, i de moment ho fan per l'emancipació catalana. Ara bé, una possible falta de moviments decisius en aquesta partida d'escacs podria esgotar Catalunya i fer-li perdre l'última il·lusió que li queda.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
