“Algo, algo, algo, algo”, “un poco, muy poquito se empieza a mover” però suficient per creure en l’esperança de què Espanya ens ofereixi alguna cosa; és el peix que Duran i Lleida ens ha intentat vendre avui. Un peix que porta tretze dies salat, justament des de que va tenir l’oportunitat de parlar amb Rajoy després d’advertir-lo de què si no movia peça, es trobaria amb una Declaració Unilateral d’Independència.
L’”algo” que es comença a moure, és la moció contra el dret a decidir català que ha presentat UPyD, amb el suport de PP i PSOE. Els de la segona via, vaja. Els moviments, com poden comprovar, son de cranc. Si ja ens semblava prou fort que existís una plataforma a l’Aragó que s’anomena “No hablamos catalán”, sense cap mena de dubte, una plataforma de caire molt intel·lectual, encara ho és més, que el Congrés aprovi una moció per vetar un dret democràtic, com és el dret a l’autodeterminació. Si fins ara el Congrés rebutjava mocions a favor del dret a l’autodeterminació, ara directament passa a aprovar mocions en contra d’aquest dret internacional. Disbauxa.
Des del govern també s’insisteix en què és Espanya qui ens hauria d’oferir alguna cosa, tot i que la postura oficial és que passi el que passi, el calendari no es mourà. Faltaria més. La Vanguardia, mentrestant, s’abona a la idea de “diàleg reprès”. La cosa però, és bastant miserable en el seu conjunt ja que, si ja son prou rucs ells per no ser capaços d’oferir cap caramel, més ximples som des d’aquí per suggerir-los què és el que han de fer per enredar-nos.
Per altra banda, El Periódico, en el seu empatx d’autogovern, treia en portada l’enquesta de la que ahir parlava en Guifré, amb un titular que deia “Hi ha partit”, i una foto de l’entrevista que han fet a Albert Rivera, qui s’ha mostrat obert a un tripartit C’s-PP-PSC. Se n’adonen? En deu anys, el PSC ha passat d’un tripartit format per partits independentistes i catalanistes-federalistes (ERC i ICV), per identificar-se en un tripartit extremista/feixista-lerrouxista anticatalà. I encara s’autoenganyen dient que, per art de màgia, el federalisme ha esdevingut majoritari a Catalunya.
A tot això avui hem conegut una nova enquesta, en aquest cas presentada per l’Associació de Municipis per la Independència -l’entitat liderada per l’alcalde de Vic Vila-d’Abadal– que apunta a un suport del 58,5% a favor de la independència, un 19,3% en contra, un 11,5% d’indecisos, un 10,1% d’abstencions, i un 0,6% final d’indiferència màxima. L’enquesta encarregada a GAPS per l’AMI està feta sobre una mostra molt àmplia de població (3.033 hab). Aquesta té una voluntat molt més clarificadora, i la decisió de donar-li més o menys credibilitat respecte a les altres o a ella mateixa, ja pren un caràcter personal, com hem dit en d’altres ocasions.
Que d’aquest desgavell no se’ns escapin dues coses: en primer lloc, la Unió Europea ha donat a conèixer que no son els Estats sinó la Comissió Europea, la que s’encarrega del tracte amb Estats que no formen part de la unió. Això vol dir que si Kosovo, que és el subjecte de negociacions actual, vol entrar a la UE, es podria incorporar a través de la CE, la qual cosa deixaria en evidència les amenaces de veto d’estats com Espanya. En segon lloc, un punt a favor pel bisbe de Girona, que ha demanat disculpes pels atacs de catalanofòbia de 13TV, la televisió dels bisbes. Benvingudes son.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
