Com és habitual, la mort de Nelson Mandela ha desfermat el dol -en el qual se suma el Dietari 2014-, infinits elogis, recordatoris, anàlisis i en general bones paraules. Els mitjans de comunicació han reflexionat al voltant de la vida llegendària del mandatari, del llegat que deixa i de la Sud-Àfrica contemporània. A Catalunya, les ràdios, televisions i diaris han afegit una relació tan convenient com arriscada entre el país africà i el nostre.
Les lliçons que n'extreuen són la determinació sense renunciar als principis per aconseguir la llibertat i la capacitat d'oblidar, perdonar i negociar amb l'altre bàndol. Comparar les dues situacions eleva el conflicte català a una magnitud històrica que potser encara no ha arribat, però que tothom espera que arribi el 2014. La capacitat dels polítics catalans i la resistència mental de la població ho decidirà.
Tant el canal 3/24 de Televisió de Catalunya com Catalunya Informació -amb un meritori programa especial de Kílian Sebrià muntat en una hora- com van contactar pocs minuts de saber la notícia amb l'africanista Alfred Bosch. El diputat d'ERC al Congrés espanyol, doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi Nelson Mandela, l'últim Home-Déu, va fer un comentari exprés que el confirmava com un dels experts més reconeguts del país en el continent africà. Seguint el fil de la reflexió d'aquest blog al voltant de la possible presència de Josep Maria Terricabras a les eleccions europees de 2014, és molt esperançador tenir realment un dels 'millors' com a representant de la ciutadania. Sens dubte, un brot verd en la podrida democràcia tant a Catalunya com a Espanya, i una de les explicacions de l'auge d'Esquerra.
Alfred Bosch ha demostrat la seva vàlua per partida doble aquesta setmana, ja que aquest dimecres, durant una visita a Gibraltar, ha unit ponts entre Catalunya i el penyal més famós del Regne Unit. Ho ha fet amb els dirigents del territori, i també en una entrevista a la televisió pública gibraltarenya, la GBC (que es pot consultar a partir del minut 6 d'aquest enllaç). Amb un anglès sense fissures i un accent molt respectable, demostra que Catalunya, si vol, pot ser un país seriós i creïble arreu. És incomparable la gran presència d'homes com Bosch, Tremosa, Romeva o Junqueras amb la d'alguns dels màxims representants de l'estat espanyol.
